En el cinema de presons es diria que ja està tot inventat i personatges com el reclús innocent o el guardià corrupte han esdevingut una mena de clixés inescapables. De totes maneres la diferència es troba en els matisos i cal dir que la mini-sèrie de la BBC «Time»/«Condena» de Jimmy McGovern (visible a Movistar+) fa tots els possibles per renovar el gènere amb personatges molt humans i girs de guió que s’oposen a les solucions fàcils.
Seguirem les passes de Mark Cobden, un mestre encarcerat per causar un accident mortal sota els efectes de l’alcohol. L’estada a la presó per una persona com ell, sense contacte previ amb el món de la criminalitat, derivarà inevitablement en humiliació i embrutiment, res més lluny de l’expiació de la culpa. Al seu costat, un guardià bàsicament decent cau en el tràfic de drogues, víctima d’un xantatge. Enfrontats a dilemes de difícil resolució, no sempre la resposta és el camí més ètic. Per fortuna «Time» opta per no abusar del tremendisme i apunta a una escletxa d’esperança sense falsejar la realitat.
La qualitat de la sèrie té la seva millor basa en els dos actors principals. A Stephen Graham —que fa del funcionari de presons— darrerament l’hem vist pertot arreu i el seu alt nivell és el que ja ens té acostumats. En canvi Sean Bean —el professor reu i abandonat pel món— sol ser objecte de mofa freqüent per la seva tendència a morir a totes les ficcions on participa. Aquí te l’oportunitat de rescabalar-se amb un paper d’home ferit i ple de matisos. Bean està realment superb i la seva escena final és una de les coses més commovedores que he vist. «Time» ha sigut una de les millors sèries de 2021, tot i que per ací ha passat molt discretament.
Asociado aún el sexo femenino con la entrega y el sacrificio, sucede que una acción penalmente reprochable de una mujer -no así en el caso de los hombres- acaba siendo siempre doblemente condenable (incluso antes de la celebración del juicio), convirtiendo a la supuesta autora tanto en culpable como en fenómeno de circo.
ResponEliminaLo sexos se aproximan socialmente, dicen, pero yo creo que todavía falta mucho.
Pues no, precisamente aquí, ni siquiera había barajado la posibilidad de que mi comentario fuera condenado al ostracismo. Hasta aquí he llegado. Farewell. Adiós.
ResponEliminaA mi també em va agradar, tres capítols que es poden veure com una pel·lícula. Aquesta sèrie demostra com d'important és tenir un final ben fet per tal que et deixi un bon regust de boca.
ResponEliminaI com no cal allargar les coses quan no cal.
Elimina