La becària enamorada

Tripp i Lewinsky (o Sarah Paulson i Beanie Feldstein)

Després d’ocupar-se dels delictes de sang dels casos O.J. Simpson i Gianni Versacce Ryan Murphy va escollir per la tercera temporada d’«American Crime Story» (subtitulada «Impeachment») la història molt menys cruenta de les relacions entre el president Bill Clinton i Monica Lewinsky i l’escàndol eròtic i polític que se’n desprengué. Tots recordem el morbo enjogassat amb el que vam seguir les notícies que ens arribaven sobre el president de bragueta fàcil i la seva submisa becària; i, així d’entrada, es diria que tota la peripècia no dona per deu hores d’emissió.

El cert és que la sèrie s’ho pren amb calma i, molt respectuosament, se centra sobre tot en el punt de vista de Lewinsky (qui, al cap i a la fi és una de les productores). En el fons és una història molt típica: la de la jove inexperta que es creu madura per la seva edat i que s’enamora d’un home molt més gran que sembla apreciar-la, amb la diferència important que aquest home no és altre que el president dels Estats Units. Beanie Feldstein —a qui ja hem vist brillar a «Booksmart»/«Súper empollonas», «Ladybird» o com l’aprenent de vampira a «What We Do in the Shadows»— fa tot un recital en el seu difícil paper de Lewinsky, ara encegada per l’encaterinament, ara depressiva i a la vora del suïcidi, però mai contemplada de forma victimista o condescendent.

Al seu costat l’altre gran personatge de la sèrie és Linda Tripp, l’exempleada de la Casa Blanca, ressentida pel seu trasllat al Pentàgon, que es va fer amiga i confident de Lewinsky, i que per despit va revelar a la premsa la relació que mantenia la becària amb Bill Clinton. És un paper entre antipàtic i patètic, al qual Sarah Paulson (fidel col·laboradora de Ryan Murphy) li dona prou consistència per conduir el relat durant els primers episodis. Potser perquè és un personatge molt més conegut, el Clinton que fa Clive Owen no passa de la imitació aplicada però sense brillantor. Tampoc la Hillary Clinton d’Edie Falco, que triga molt a sortir i sol tenir intervencions menors, deixa una gran impressió. Al seu voltant i en papers menors una colla de bones actrius com Annaleigh Ashford, Margo Martindale, Judith Light o la «recuperada» Mira Sorvino.

Potser «Impeachment: American Crime Story» ofereix una versió simplificada de tot l’afer i passa molt per sobre de les conseqüències polítiques, potser també la seva visió dels periodistes és molt caricaturesca; però no deixa de ser una experiència absorbent. A més el que explica és rellevant perquè marca l’inici de les denúncies contra els mascles amb poder que utilitzaven per abusar, el que acabaria constituint el moviment «me too», del qual (desgraciadament) sembla que no ens podrem desempallegar en molt de temps.