Pobres noies les que han de servir

Les estrenes a les diverses plataformes de «streaming» es produeixen amb tal freqüència que el que avui sembla de visió obligada demà ja està oblidat. Això ha passat amb «Maid» («L’assistenta»), una minisèrie de Netflix que va gaudir del seu moment de glòria allà cap el passat mes d’octubre i de la qual crec que avui ningú se’n recorda. Es basa en el llibre autobiogràfic de Stephanie Land «Maid: Hard Work, Low Pay, and a Mother’s Will to Survive» que narra la seva experiència com a mare monoparental en condicions d’extrema pobresa.

En la ficció televisiva la protagonista es diu Alex i fuig, amb la seva filleta de dos anys, d’un marit abusador. En no poder comptar amb el suport dels seus pares —cadascun d’ells irresponsable a la seva particular manera— la jove s’ha de posar en mans dels precaris serveis socials i es veurà obligada a treballar de dona de fer feines per subsistir. La sèrie retrata molt bé la indefensió de les dones maltractades i els perills i les penes que han d’afrontar: des dels entrebancs burocràtics i la falta de temps fins a la temptació de retornar a conviure amb el marit nociu. En aquest sentit el relat de «Maid» és molt necessari per exposar la indefensió femenina en una societat que sembla pensada per convertir les dones en víctimes (i el liberalisme econòmic enfocat al guany per damunt de tot, tal com impera als Estats Units, no ajuda gens).

Malgrat tot, aquestes impecables intencions es veuen una mica rebaixades per les particulars circumstàncies d’Alex que la fan receptora de certs privilegis, començant pels seus estudis, la seva vocació per l’escriptura i el suport d’algunes bones ànimes, com la clienta rica que li fa de fada protectora. Fins i tot amb el nivell de denúncia una mica diluït, val la pena veure «Maid» per l’admirable treball de Margaret Qualley, una de les millors actrius joves del moment. No fa nosa Andie MacDowell —mare de Qualley en la ficció i en la realitat— que feia anys (si no dècades) que no estava tan bé. I el que fa la petita Rylea Nevaeh Whittet amb només tres anys ja és pur miracle.