Filmoteca forçosa (61)

The Lost World (Steven Spielberg, USA 1997 (Netflix))

Perdut l’impacte dels dinosaures de la primera pel·lícula, se salven un parell d’escenes excitants, però el guió i els personatges són irredimibles. (5)

Jurassic Park III (Joe Johnston, USA 2001 (Netflix))

Sense ser gran cosa, és una mica millor que l’anterior, potser perquè té pteranodonts, el nen és el més suportable de tots els de la saga i només dura 97 minuts. (6)

Moon (Duncan Jones, USA 2009 (Netflix))

Un astut conte de ciència-ficció narrat perfectament amb els elements justos. Prefigura el futur de l’explotació laboral. (7)

Crash (David Cronenberg, Canadà 1996 (Filmin))

Combinació impossible d’erotisme, mecànica i pulsió mortal. Probablement hauria encantat als futuristes. Atractiva per rara. (7)

Barton Fink (Joel & Ethan Coen, USA 1991 (Filmin))

Molt més que un retrat càustic de Hollywood o una metàfora de l’infern: una filigrana inacabable que voreja la perfecció. (9)

Downsizing (Alexander Payne, USA 2017 (Netflix))

Presenta un futur en el qual la miniaturització de la humanitat suposa la solució pel futur del planeta. Comença divertida, però perd el nord quan pretén ser seriosa i emotiva. (6)

Witness/Únic testimoni (Peter Weir, USA 1985 (Filmin))

Insòlita combinació de «thriller» i idil·li pastoral. Un altre clàssic del mestre Weir on tot està bé, des de Kelly McGillis fins a la banda sonora sintètica de Maurice Jarre. (8)

The Boys from Brazil (Franklin J. Schaffner, USA 1978 (Filmin))

Thriller impossible però força entretingut sobre la clonació d’Adolf Hitler. Encara no m’he recuperat de veure el bonàs de Gregory Peck fent de doctor Mengele; però la sobreactuació de Lawrence Olivier també és ben penosa. (6)