Pàgines

diumenge, 13 de febrer del 2022

El discret encant de les futbolistes caníbals


A la primera escena de «Yellowjackets» (Movistar+) presenciem com uns personatges coberts amb pells d’animal realitzen un ritual caníbal en un paisatge nevat: no es pot negar que la sèrie comença posant molt altes les expectatives. Aviat comprendrem que es tracta d’un equip femení de futbol que l’any 1996 va patir un accident d’aviació quan es dirigien a un campionat a Seattle i que les supervivents van passar dinou mesos perdudes al bosc. Immediatament ve al cap aquella odissea andina que va donar lloc al best-seller «¡Viven!», però a la resta de la temporada de truculències en veurem poques i ens haurem de conformar amb l’organització de la intendència, la caça i la pesca i la recol·lecció de fruits del bosc.

Paral·lelament l’any 2021contemplarem com unes quantes dones que van sobreviure l’accident i les seves conseqüències són víctimes de xantatge per autor i motius que es desconeixen. Encara que l’acció en l’actualitat ens presenta només cinc personatges dels que viatjaven al desgraciat vol, queda la incògnita si hi va haver més supervivents. Les dues trames aniran progressant calmosament i amb una certa coherència psicològica, tot i que cap al final començaran a derrapar i «Yellowjackets» s’omplirà de pertorbades.

La versió adulta dels personatges està encarnada per algunes actrius ben conegudes com Juliette Lewis —que apareix molt castigada per la vida— o Christina Ricci —una vegada més en un paper molt boig—, però potser la que brilla més és la pujant Melanie Lynskey, a qui fa poc vam veure com a soferta esposa de Di Caprio a «Don’t Look Up». Malgrat que no són tan conegudes, les joves actrius a les escenes de 1996 són en general tant o més competents que les veteranes.

Totes les sèries que presenten algun tipus de continuïtat entre capítols haurien de venir precedides d’un rètol que advertís si el final de temporada proporcionarà alguna mena de conclusió provisional o bé ens deixarà amb l’ai al cor d’un «cliffhanger» com una casa de pagès. Això és el que passa aquí un cop transcorreguts els deu capítols, encara que ja ho veus venir a mitja temporada: «Yellowjackets» té vocació d’embolicar la troca sense respectar cap versemblança, una mica a la manera de «Lost». Abans que els guionistes es posin a delirar, tanco l’aixeta de possibles noves temporades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada