El món és un escenari

Encara que adapti una novel·la d’Emily St. John Mandel de 2014, «Station Eleven» (HBO Max) sembla la sèrie ideal per temps de pandèmia. L’epidèmia de grip que ho desencadena tot en aquesta ficció té efectes molt més letals que el nostre Covid i delma seriosament la població humana. Els supervivents s’han de refugiar en un individualisme preindustrial amb certes ressonàncies de hippisme «new age».

L’argument involucra diversos personatges units pel món del teatre —de fet, la companyia ambulant Traveling Symphony, dedicada a la escenificació del repertori shakespearià té un paper central a la història—, cadascun dels quals protagonitzarà un dels episodis sense respectar la continuïtat temporal. Així, «Station Eleven» esdevé una altra d’aquestes sèries puzzle que cal anar reconstruint sobre la marxa, tot i que no és de les més difícils de seguir dins d’aquesta categoria. No juga en cap cas en el terreny de la ciència-ficció i la seva distopia és d’una toxicitat menor. A mi aquests relats corals, amb poca acció i molt ressò humà em vencen ja d’entrada, i la defensa que fa de les arts com a salvadores de l’espècie humana no em podria ser més simpàtica.

Com correspon a un programa amb visió de futur, l’elenc de personatges és multiètnic i correspon a un ampli ventall de tendències sexuals. La selecció d’actors no podria ser més eclèctica i menys adotzenada: Mackenzie Davies («Halt and Catch Fire»), Caitlin FitzGerald («Masters of Sex»), David Cross («Arrested Development»), Himesh Patel («Yesterday», «Don’t Look Up»), Lori Petty («Orange is the New Black») o Gael García Bernal.

L’única objecció que podria posar és una certa tendència a l’esoterisme i el lloc crucial que ocupa a la trama una novel·la gràfica titulada «Station Eleven», de la qual hem d’assumir la vàlua com un article de fe, ja que amb prou feines entrellucarem algunes de les seves pàgines. A casa hi ha hagut divisió d’opinions amb aquesta sèrie, hi ha qui s’ha avorrit, però a mi m’ha estimulat i m’ha semblat més original que la mitjana, o sigui que l’he de recomanar.