Especulació

Ted Chiang sembla ser l’autor del moment en el gènere de la ficció científica, o almenys ho era quan vaig deixar a mitja lectura el seu llibre de contes «Exhalació». Que abandonem un llibre no sempre és signe de la seva qualitat: tot text requereix la seva pròpia disposició d’ànim i de vegades aquesta no coincideix amb la del lector. Sigui com sigui finalment m’he llegit el recull sencer un any i mig més tard, quan de Chiang ja no se’n parla tant.

Com que no soc lector d’aquest tipus de literatura, ignoro si la forma de procedir de l’autor americà a l’hora d’escriure els seus contes és l’habitual del gènere, però diria que tots ells parteixen d’una idea motora relativament simple i, a partir d’aquí, n’exploren exhaustivament les conseqüències. No es caracteritza per la construcció de mons ni de personatges; la seva és una escriptura d’especulació intel·lectual que incideix en problemes clàssics de la filosofia i l’ètica. Segurament aquest component cerebral no serà del gust de tothom, ja que requereix un esforç no apte per a tothom. Alguns contes són més accessibles que d’altres, o potser és que els seus temes em resultaven més propers.

Entre els que més m’han atret compteu «La veritat dels fets, la veritat del sentiment» on, a partir de dues històries paral·leles s’investiga com l’enregistrament de la memòria escrita i la memòria visual influeix ens els nostres records i, en definitiva, en la nostra història. A «Òmfal» Chiang imagina com seria el registre fòssil en un món creat per Déu i a «El gran silenci» contraposa el projecte per comunicar-se amb races extraterrestres amb la extinció d’espècies animals dotades de llenguatge inexplorat.

Els relats més breus oscil·len entre l’humorisme («La mainadera automàtica patentada Dacey») o l’esquematisme una mica eixut («Exhalació», sobre la particular fisiologia d’una raça d’autòmats, o «El que s’espera de nosaltres», una indagació sobre el lliure albir). En canvi els contes llargs, en lloc de seguir una sola línia narrativa, exploren totes les possibilitats dels conceptes fantàstics introduïts i fan pensar en un catàleg de casuístiques. Passa això amb «L’angoixa és el vertigen de la llibertat», on un giny permet descobrir bifurcacions possibles en les nostres vides, i a «El cicle dels objectes de software», sobre l’educació d’unes mascotes virtuals i les vicissituds de la seva comercialització. En aquests dos últims casos, encara que hi apareguin personatges amb nom i professió, es tracta de meres perxes a les quals se’ls hi pengen determinades experiències, però per les quals el lector no sent cap implicació emocional. Precisament és aquest conte de les mascotes —que amb les seves cent pàgines és ben bé una «nouvelle»— el que em va fer abandonar el llibre en el primer intent, el que ja indica una mica que és el que menys m’interessa de l’autor.

En el que tothom coincideix és en nomenar «El mercader i la Porta de l’Alquimista» com el millor relat del recull, ja que resol amb elegància el problema dels viatges en el temps, en permetre modificar la història sense que els esdeveniments canviïn. A més té l’estructura repetitiva i els escenaris orientals de tants contes tradicionals, de manera que encisa amb facilitat.

«Exhalació» ha estat editada per Mai Més en una traducció del sempre competent Ferran Ràfols Gesa. Es tracta d’una lectura quasi obligada per a qui vulgui estar al dia del que es cou en ficció especulativa.