Formes del més enllà

La sèrie «Upload» (Amazon Prime) creada per Greg Daniels («The Office», «Parks and Recreations»…) sembla una barreja de «The Good Place» i algun dels episodis més inspirats de «Black Mirror». Vegeu si no: en un futur proper els humans poden esquivar la mort «descarregant-se» en un món virtual, on es poden permetre tota mena de comoditats (sempre que els paguin).

Quan el programador informàtic Nathan Brown pateix un accident mortal, la seva nòvia rica li sufraga una descàrrega a la luxosa comunitat virtual de Lakeview. Mentre s’adapta a la nova vida de difunt, farà coneixença de Nora, la seva assistent personal en el món dels vius. Entre els dos s’establirà una forta atracció. Paral·lelament Nathan començarà a sospitar que la seva mort no ha sigut accidental.

Aquestes situacions doten a «Upload» d’una bona col·lecció de registres: embolic amorós entre dues dones «vives» i un difunt, misteri detectivesc per esbrinar qui s’amaga darrera la mort de Nathan, sàtira sobre el consumisme fora de mida dels residents de Lakeview i crítica ètica així que apareix la facció dels terroristes ludites. I tot això adobat amb molt d’humor i d’efectes especials [els habituals de «The Good Place» ja coneixen les possibilitats de transformar persones i objectes que ofereixen els entorns digitals]. 

«Upload» és distreta i força divertida, però no te la pots prendre gaire seriosament. Fa l’efecte que és una sèrie «de segona», potser perquè no hi surten actors coneguts i el protagonista és un guapet sense suc. A més té en la seva contra que la més breu segona temporada queda truncada sense resoldre les trames i amb escasses perspectives de continuïtat. 

Cada temporada de «Miracle Workers» (TNT/Movistar+) fa servir el mateix elenc d’actors per narrar un llibre diferent de l’humorista Simon Rich. A la primera temporada ens presenta un Cel organitzat com una empresa i presidit per un Déu (Steve Buscemi) ignorant i incompetent. Una colla d’àngels no gaire més brillants s’ocupen d’atendre les pregàries dels creients amb resultats proclius al desastre.

Tant Buscemi com Daniel Radcliffe —que són les figures més reconegudes del repartiment— em cauen la mar de bé, però els set breus capítols m’han fet ben poca gràcia i, de moment, m’han dissuadit de prosseguir amb les dues temporades restants.