Moments poc estel·lars de la Història de la Humanitat

L’any 1995 un manobre, descontent pel tracte rebut en unes reformes domèstiques a casa de Tommy Lee i Pamela Anderson, va robar-los una cinta de vídeo de contingut sexual enregistrada durant la seva lluna de mel i la va comercialitzar per alegria de tots els erotòmans del planeta. En el seu moment l’escàndol adquirí proporcions perfectament descriptibles, sustentades sobretot en la immensa popularitat de l’actriu com a bellesa neumàtica d’«Els vigilants de la platja». El fet coincidí en el temps amb els inicis de la popularització d’Internet, que actuà llavors com a còmplice propagador.

De tot això ja fa més de vint-i-cinc anys i en l’interval la pornografia s’ha introduït al cor de totes les cases a través de les xarxes amb una facilitat quasi destrempant. Tampoc la pobra Pamela Anderson és l’estrella anatòmica que havia sigut, amb una prometedora carrera que es va desinflar ràpidament. I malgrat tot la sèrie «Pam & Tommy» (Disney+) ha decidit recuperar aquesta notícia menor per a delectació morbosa de tots els que feia temps que l’havíem oblidada.

Ja diré d’entrada que l’anècdota no justifica esmerçar-hi vuit capítols d’uns quaranta minuts i que, per tant, tot queda sobreexplicat, amb inclusions del punt de vista de l’operari venjatiu, les dificultats de la comercialització de la cinta i les disputes legals per protegir la intimitat de la parella. Potser la part més interessant és la que evidencia la impotència de les dones davant de la comercialització del seu cos i el guió intenta fer de Pam un tímid model feminista.

Però no ens enganyem, els protagonistes no es poden considerar de cap manera unes ments privilegiades, el que predomina és la salacitat de l’afer i en aquest sentit la sèrie no defraudarà als que busquin nuesa hipersexualitzada (memorables les converses que manté Tommy Lee amb el seu penis). Sebastian Stan està molt bé en un paper eminentment físic, però qui brilla més és Lily James. La dolça actriu britànica sorprèn com a rossa explosiva amb rerefons ingenu.

«Pam & Tommy» no passarà a la història de la televisió, però proporciona una estona entretinguda (de plaer una mica culpable).