Drames extracomunitaris

Poques notícies ens arriben de Suïssa i la majoria tenen a veure amb els comptes bancaris. Si algú es preguntava què triomfa a la seva televisió, pot investigar «Neumatt» (traduït a l’espanyol com «Nuevas metas»), sèrie recentment trasplantada a Netflix. Pertany a l’acreditat gènere del drama econòmic entorn a un negoci familiar (com un modest «Dallas» alpí), i aquí el negoci en qüestió és el de les vaques lleteres. Com podeu veure, la cosa no podria ser més suïssa.

La història s’inicia amb el suïcidi del patriarca granger (sembla que el suïcidi rural també és una tradició del país) que posa en perill la pervivència de l’explotació lletera. El fill gran, un consultor gai que viu a Zurich, i la filla, que és propietària d’un gimnàs deficitari, són partidaris de liquidar l’explotació ramadera i vendre els terrenys a una immobiliària; però la mare i el fill curtet no poden concebre la vida sense les vaques.

«Neumatt» (que és el nom de la granja) presenta els mecanismes habituals dels serials (drogues, sabotatges, secrets de família, adulteri, filles rebels…) sense més originalitat que l’entorn helvètic i els detalls de la producció lletera. Es caracteritza potser per la fredor dels seus personatges i sorprèn per la facilitat amb la que els «yuppies» es posen a remenar fems. Tot plegat una curiositat passable.

A la noruega «Everything You Love» (Tot el que estimes) de Filmin, es planteja una terrible qüestió: podries enamorar-te d’un nazi? La Sara es troba casualment amb en Jonas, un amic d’adolescència, i aviat inicia una relació amb ell. Però a mesura que el va coneixent va descobrint les seves propensions polítiques ultradretanes, motiu que el farà allunyar d’ell.

No sé si abunden molt els nazis a Noruega, però després d’allò del sonat d’Utoya, m’imagino que alguns en tindran. El Jonas de la sèrie és més del tipus cerebral que no pas visceral i té tota la pinta d’un noi molt assenyat, per això fa encara més por les idees que li corren pel cap. De totes maneres la noia és una mica bleda, perquè quan ell diu que els moros i els negres són rates, no hauria d’esperar veure les esvàstiques per intuir que alguna cosa no rutlla.

La idea de la sèrie és bona, però el desenvolupament és molt desmaiat i conclou de forma oberta, no sé si perquè tenen prevista una segona temporada o bé per mandra d’escenificar un enfrontament final. Una mica decebedora, en resum; més interessant per l'evolució del pensament d'ell, que per les reaccions d'ella.