La cosa promet: una regió d’aiguamolls aclaparada per un cel permanentment gris, una nena ofegada i una criatura llegendària que habita sota les aigües i atemoreix els pobladors de la regió. Una vídua recent (Claire Danes) amb inclinació per la paleontologia investiga el cas amb la inesperada ajuda del molt il·lustrat capellà local (Tom Hiddleston). El plantejament de «The Essex Serpent» (Apple TV+), adaptació de la novel·la homònima de Sarah Perry, no podria ser més engrescador. Hi ha un misteri per resoldre —existeix realment el monstre?, hi ha algun assassí ocult que treu profit de les llegendes locals?, o bé ha estat un accident fortuït?— i al mateix temps es produeix un enfrontament entre l’esperit científic i el fanatisme religiós en una època dominada per les noves teories darwinianes.
Abans que acabi el segon capítol les esperances hauran sigut àmpliament defraudades, quan descobrim que aquesta és bàsicament una història d’amors gòtics, que podria haver escrit una de les Brönte si hagués tingut nocions de medicina moderna, de socialisme i de trastorns de l’espectre autista. De peripècia escassa i puntualment histèrica, «The Essex Serpent» va transcorrent davant la indiferència de l’espectador. Potser la presència de Danes, amb un rostre avinagrat que no convida a l’empatia, no ajuda gaire, com tampoc no ajuda el doctor xitxarel·lo que fa Frank Dillane, de manera que el pobre Hiddleston ha de carregar una responsabilitat excessiva com a principal focus d’interès.
Per acabar-ho d’arreglar la resolució del misteri és absolutament anticlimàtica: de fet, el misteri no era tal, o sigui que aquí algú ens ha estat prenent el pèl. Com que la novel·la de Sarah Perry compta amb excel·lents credencials, vull creure que sobre la pàgina escrita aquestes febleses passen molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada