Les dones també volen carn

 

Fa uns anys hi havia a Mercabarna un espectacle d’striptease que durant un temps va gaudir de força èxit. No sé què va passar amb aquell local, que imagino clausurat, però dubto que l’interès femení per veure cossos d’homes semi-nus ballant hagi desaparegut del tot. Suposo que ara l’activitat s’ha canalitzat més aviat en les festes de comiat de soltera, tot i que no descartaria l’oferta d’algun servei online. El que és cert és que aquest tipus de diversió no sempre va existir i la sèrie Welcome to Chippendales (Disney+) explica precisament la creació del primer local de striptease masculí i de la companyia de ballarins eròtics que a hores d’ara encara funciona a ple rendiment.

Tot començà a Los Angeles a finals dels anys 70, quan l’immigrant indi Somen «Steve» Banerjee obre un club de sofisticades pretensions on jugar al backgammon. El local és un fracàs, però la sort l’acompanya quan el rebateja amb el nom de Chippendales i el dedica a l’striptease per a un públic femení. El camí cap a l’èxit presenta alguns problemes, en especial per l’enfrontament amb el coreògraf Nick de Noia, el qual té idees pròpies per dur el negoci i una iniciativa que quadra poc amb el lideratge de Bannerjee. Però tot plegat no justificaria dedicar-hi vuit capítols, si no fos per un fet criminal que transcendeix les peripècies més aviat frívoles del conjunt.

Amb tot Welcome to Chippendales no pot ocultar que pertany a la sèrie B, amb un pressupost ajustadet i un guió tot just correcte (bé, l’últim capítol és molt i molt fluix). Tampoc els actors són com per tirar coets. Kumail Nanjiani, com a Bannerjee, fa permanent cara de pomes agres, mentre que Juliette Lewis fa un cop més de boja histèrica. La més salvable és (un cop més) Annaleigh Ashford com a dona de Bannerjee. Aquesta actriu que vam descobrir a Masters of Sex s’ha especialitzat en ser la cara amable en ficcions on predominen els friquis.

El principal motiu per mirar aquesta sèrie són els cossos masculins que s’exhibeixen de tant en tant. És una raó tan digna com qualsevol altra, però no estaria malament que hi brillessin també altres incentius.