Anys de foscor

La primera notícia sobre la guerra sino-japonesa que va precedir a Segona Guerra Mundial la vaig tenir de nen via El lotus blau, una de les aventures més serioses de Tintín. Potser per la seva llunyania en el temps i l’espai, no va ser fins l’any passat que la sèrie Pachinko em va recordar aquest conflicte i com s’havia estès fins afectar Corea. Ara retorna, i en els seus aspectes més cruels, a través de la novel·la gràfica Hierba de Keum Suk Gendry-Kim, originalment editada el 2018 i que Reservoir Books, gràcies a Joo Hasun, va traduir al castellà el 2022. 

Es tracta d’un volum gruixut de quasi cinc-centes pàgines, on l’anciana supervivent Lee Ok-Sun, tot responent les preguntes de l’autora, narra tota una vida de contínues desgràcies en la qual (segons el propi testimoni) no hi hagué lloc per cap moment de felicitat. Nascuda en una família coreana molt humil, des de ben petita va tenir cura dels seus germans. Fou enviada a fer de criada, quan encara era una nena, i va anar passant d’una mala experiència a una altra de pitjor fins que va acabar com a esclava sexual al servei de l’exèrcit japonès en una base aèria xinesa. Dona analfabeta i ignorant de les beceroles de la vida, Lee Ok-Sun ho va haver d’aprendre tot a la força, demostrant una admirable resiliència.

Podeu comptar que es tracta d’una història molt cruel, que només es permet respirar de tant en tant a través de les amargues riallades que deixa anar la protagonista. El llibre serveix com a denúncia d’aquest sinistre episodi no gaire conegut i que el govern japonès només va reconèixer quan ja era massa tard.

El tractament gràfic és molt interessant, perquè en les escenes infantils inicials adopta un estil ingenu i amb grans espais de fons blanc. A mesura que Lee es fa adulta, les vinyetes s’omplen d’obscuritat i el dibuix esdevé molt més madur en la representació de la gestualitat humana. Obren i tanquen cada capítol il·lustracions que ocupen tota la plana amb belles però amenaçadores imatges de la natura i el paisatge.

«Hierba» ha guanyat un munt de premis i ha estat comparada amb altres novel·les gràfiques que han explicat de forma corprenedora terribles desastres humanitaris amb la intenció d'anomenar-lo el còmic de l'any. Poc importa buscar-li més mèrits dels que ja té, els d’una història de negra humanitat que deixa una petja indeleble en el lector que gosi acostar-s’hi.