No agrairem mai prou la tasca que fa l’editorial Mai Més per acostar-nos l’obra completa de Terry Pratchett en català; a més en unes edicions amb cara i ulls, sense aquell tuf de literatura d’estació de trens que solien exhibir les novel·les de Discmón traduïdes al castellà. Afegiu a aquest esforç la ràpida traducció que han fet de la biografia de Pratchett Terry Pratchett Una vida amb notes a peu de pàgina de Rob Wilkins, tot just apareguda al Regne Unit el 2022, traslladada al català per Marta Armengol Royo (però també al castellà per Manu Viciano).
Quan Pratchett fou diagnosticat amb una malaltia mental degenerativa l’any 2006, va començar a aplegar notes per a la seva autobiografia, una obra que mai va arribar a completar. Wilkins, que fou l’assistent personal de l’autor durant els últims quinze anys de vida, ha partit d’aquestes notes —apart de la seva pròpia privilegiada experiència— per escriure una biografia molt informada, però on potser el biògraf està massa present.
Cal reconèixer que la vida de Pratchett no és la més apassionant del món, no trobareu aquí cap drama dickensià. Va néixer com a fill únic i estimat en un poblet perfectament pintoresc no gaire lluny de Londres. Fou un alumne normalet que des de l’adolescència va interessar-se en la literatura fantàstica i la ciència-ficció. Als disset anys va deixar els estudis per treballar de periodista i més endavant de cap de premsa d’un organisme que proporcionava energia elèctrica a partir de quatre centrals nuclears.
El 1987, quan s’apropava ja a la quarantena i vist l’èxit creixent de les seves novel·les, va decidir dedicar-se exclusivament a la literatura. i quan Terry es decidia a fer una cosa, la feia a fons, sense mitges tintes. O sigui que a partir d’aquest moment l’home no va fer altra cosa que escriure (un mínim de dues obres anuals), emprendre viatges promocionals i firmar llibres a establiments de tot el Regne Unit. Tot plegat admirable, però d’un interès limitat. Amb tot, el llibre està escrit amb l’amenitat i l’humor que caldria esperar d’algú com Pratchett; també amb una profusió de notes a peu de pàgina, ja anunciades des del títol mateix. No cal ni dir que els fans de l’autor devoraran aquesta biografia i seran premiats amb algunes curiositats sobre l’origen de certs detalls del Discmón; per a la resta serà un llibre tan agradable com escassament prioritari.
Sense cap sorpresa et diré que jo també l'he llegit aquest, el dimarts 21 en publico la meva opinió completa, no et vull fer espoilers, però en essència coincidim, que els llibres de Pratchett siguin amens i divertits no implica que la vida de l'autor ho hagi de ser. En especial poc interessant he trobat la primera part de la biografia, perquè en el fons jo venia a llegir sobre Discmon, i aquest no apareix fins al segon terç del llibre.
ResponEliminaQuan torni a llegir-me l'obra de Prachett, no hi ha dubte que aquesta segona vegada ho faré en català gràcies a Mai Més, però encara no ha arribat el moment.
La veritat és que de la majoria de biografies (a menys que siguis Oliver Twist) la part de la infantesa i adolescència me la podria saltar tranquil·lament. Evidentment tu havies de llegir el llibre, vulguis que no.
Elimina