The Fabelmans (Steven Spielberg, USA 2022 (Balmes))
El director es fa un bonic autohomenatge i demostra el poder transformador de la imatge en moviment. La cinta és també una mica autoindulgent i més llarga del que calia. (7)
El professor de persa (Vadim Perelman, Alemanya 2019 (Filmin))
Història de supervivència en un camp de treball alemany durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que diu que està inspirada en fets reals, resulta difícil de creure i fa l’efecte que ho han guionitzat en excés. (6)
Teorema (Pier Paolo Passolini, Itàlia 1968 (Filmin))
Freda i esquemàtica com el ritual que és. Conté algunes imatges indelebles que van més enllà del massa datat missatge anti-burgès. Em quedo amb la Laura Betti levitant i amb el paisatge desolat dels afores de Milà. (7)
The Guilty (Gustav Möller, Dinamarca 2018 (Filmin))
Tensa sessió d’un policia atenent el telèfon d’emergències. Guió esforçat i efectista premiat amb una nominació a l’Oscar i un remake protagonitzat per Jake Gyllenhaal. (6)
Tootsie (Sidney Pollack, USA 1982 (Filmin))
Potser avui xocaria que hagi de ser un home (fent el paper de dona) qui incita l’empoderament feminista, però les comèdies de transvestisme masculí forçat per les circumstàncies són d’una comicitat infal·lible i Dustin Hoffman és absolutament creïble com a Dorothy. (8)
El agua (Elena López Riera, Espanya 2022 (Filmin))
L’avorrida vida del jovent als pobles, un paisatge sovint explicat, aquí amb un component de llegenda que li confereix una certa personalitat. El més interessant és la protagonista debutant Luna Pamies. (6)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada