Ferides obertes

La sèrie Sherwood de la BBC (que es pot veure a Filmin) s’ambienta en el mític bosc del centre d’Anglaterra on tingueren lloc les proeses de Robin Hood. Si hem de fer cas als seus personatges, no els agrada que s’esmenti aquesta relació, tot i que una ballesta i un grapat de fletxes té una importància crucial a la trama. En efecte el motor de la història és un parell d’assassinats que es produiren a Nottinghamshire el 2004 i dels quals el guionista James Graham, veí de la zona, en recupera el record.

Però la investigació dels crims serveix sobretot per remoure la memòria col·lectiva i reobrir les tensions causades per les vagues dels miners de l’any 1984. Fou aquella una època determinant, marcada per la presència de Margaret Thatcher, aquella negacionista de la lluita de classes que va fer tots els possibles per desmantellar la consciència de classe obrera. La fracturada comunitat que protagonitza la sèrie no ha oblidat que hi hagueren vaguistes, però també esquirols, policies vinguts de fora per exercir la repressió i potser algun infiltrat.

Delicadament, amb un ritme pausat i una gestió magistral dels secrets de cada personatge, Sherwood va desplegant una intriga absorbent i plena d’humanitat, d’aquelles que et fa comprendre els motius de cadascú sense caure en maniqueismes fàcils. Al gran efecte que fa la sèrie hi contribueix un grup d’intèrprets de gran categoria com el prestigiós actor de teatre David Morrissey o grans dames com Lindsay Duncan i sobretot Lesley Manville, sense oblidar el difícil patetisme d’Adeel Akhtar. En un nivell més anecdòtic mencionaré a dos veterans de la part servil de Downton Abbey com són la Joanne Froggatt i en Kevin Doyle.

Tot i que Sherwood exhibeix una qualitat superior que la converteix en una de les sèries de l’any, no puc evitar pensar que el seu sisè i últim capítol defrauda una mica les expectatives, quan queda clar que cap dels dos assassinats tenia res a veure amb la trama dels miners, que és la veritablement important.