Un aficionat a la novel·lística victoriana —Dickens, Elliot, Thackeray, les Brönte, Trollope…— com jo tenia en Elizabeth Gaskell una assignatura pendent; per sort existeix el Club Victòria de Viena Edicions per esmenar aquest tipus de mancances amb llibres com Nord i Sud que ha traduït Alba Barat Vilà. Ja des del títol es dibuixa una contraposició entre dos mons que ocupen posicions geogràfiques oposades dins d’Anglaterra: d’una banda el sud camperol i bucòlic (però també espiritual i acadèmic), de l’altra el nord fabril, fill de la revolució industrial, on el pragmatisme sembla atropellar qualsevol sentiment sota un núvol de brutícia.
El pastor Hale, clergue rural de vida reposada, pateix tot de sobte una crisi de vocació que el fa abandonar el seu càrrec eclesiàstic per anar a donar classes a Milton, una ciutat industrial (i imaginària) del nord del país. L’acompanyaran la seva queixosa muller i una filla de 19 anys, Margaret, que serà la veritable protagonista de la novel·la en descriure’s les dificultats que té per adaptar-se a una societat on els diners i la iniciativa tenen més importància que els cognoms familiars. Com artefacte narratiu, la col·lisió d’aquests dos mons queda una mica curta d’incidències per omplir les sis-centes pàgines del llibre. En el fons ens trobem amb una variació del tema de l’orgull i el prejudici: ell rude i poc amic de les galanteries, ella orgullosa i terriblement classista, es passaran tota la novel·la en un mar de malentesos que acabaran de la forma més previsible del món. Llàstima que Margaret no resulti tan simpàtica com Elizabeth Bennet i més aviat sigui digna de rebre la nostra mania.
Seia davant d’ell i de cara a la llum, i ell la va poder admirar en tota la seva esplendor; el coll pàl·lid, flexible i curvilini que emergia de la figura voluptuosa però àgil; movia lleugerament els llavis quan parlava, sense alterar l’aparença serena i freda del seu rostre ni modificar-ne gens el preciós contorn altiu; els seus ulls, tènuement melancòlics, es trobaven amb els d’ell amb una llibertat reservada i casta.
Nord i Sud se salva per la seva penetració psicològica i sobretot per un retrat de les lluites obreres de l’època que mira d’evitar la condescendència de les classes altes, mentre busca la manera com els treballadors puguin sentir-se partícips del procés productiu. La senyora Gaskell fou molt criticada en el seu moment per ficar-se en unes qüestions considerades impròpies d’una dona, però el seu punt de vista no està exempt d’originalitat i sembla que ha estat reivindicada en temps recents. A mi el seu funcionament se m’ha fet una mica grinyoladís. Potser l’hauria perdonat, si l’humor hagués estat més present i no hi hagués una estesa de personatges morts absolutament innecessària. Hi ha novel·les que fan pensar que l’assassinat de personatges literaris hauria d’estar penat en determinades circumstàncies: no pot ser que els autors gaudeixin d’una impunitat gairebé il·limitada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada