The lost Flowers of Alice Hart és una sèrie australiana de set capítols que adapta una novel·la homònima de la també australiana Holly Ringwald. Es tracta d’un drama fulletonesc amb ànima feminista, detall que m’ha fet perdonar-li alguns defectes. Comença amb Alice Hart, una nena d’uns nou anys, maltractada pel seu pare. Quan un incendi acaba amb la seva família, és acollida per la seva excèntrica àvia, propietària d’un viver de flors. La granja serveix també com a refugi per a dones maltractades, que l’àvia defensa amb ferocitat, però també amb un control excessiu. Passen els anys, la nena esdevé adulta, i de mica en mica alguns secrets seran revelats.
Aquesta és la típica sèrie que s’allarga més del compte. No hi ha cap motiu perquè determinada informació no es proporcioni quinze anys abans; però és clar, si fos així, tot quedaria enllestit en dos episodis. Amb tot la trama se segueix amb prou interès i ofereix algunes sorpreses ben administrades. Si bé els arranjaments florals hi posen un accent decididament new age, els paisatges australians són d’una bellesa salvatge indiscutible. I la presència de Sigourney Weaver, com a matriarca sorruda (un paper ben antipàtic), afegeix el toc de singularitat qualitativa que fa de la sèrie recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada