Artistes i models (d’artistes)

La interessant sèrie Déjate ver d’Álvaro Carmona corre el perill de passar desapercebuda, traspaperada enmig de la poca estimulant oferta d’Atresplayer. L’Ana ha estat treballant al Japó en el taller de Bassil, un artista del que ningú no coneix la identitat. Quan el seu peu comença a desaparèixer es veu obligada a tornar a Espanya, on intentarà obrir-se camí en el món de l’art amb resultats poc prometedors.

Déjate ver té un humor gèlid que fa broma dels ambients artístics de forma intel·ligent i original, tot evitant les paròdies massa evidents que propiciarien temes com els influencers, la mercantilització de qualsevol activitat pública, l’esnobisme o el culte a la celebritat. El protagonisme de la desconeguda Macarena Sanz, amb el seu aire de pobra-de-mi, s’ajusta molt bé al to tan particular de la sèrie. I encara que la majoria dels actors no els coneixia, Ramón Barea o Miki Esparbé compten amb substancioses intervencions episòdiques. Per a qui li agradin els programes poc convencionals, aquest hauria de ser de visió obligada.

També hi ha un artista al centre de la sèrie Roni de Juanjo Sáez, estrenada primer al 3Cat i ara també visible a la plataforma Filmin. Roni, el protagonista, és un jove pintor barceloní disposat a menjar-se el món, tot i que els seus esforços no es veuen coronats per cap mena d’èxit. Al seu voltant, una mare massa intervencionista i protectora, un deixeble que és el fill del de la fruiteria i una vella col·lega que de tant en tant exerceix de xicota reticent. A aquest grup de personatges fixos s’hi afegeixen galeristes, crítics, mecenes, marxants, venedors de material per a les belles arts i tota la fauna que sol envoltar els artistes.

Malgrat l’estil simplista de Sáez, ja va demostrar al llibre El Arte que era capaç d’emocionar tot fent divulgació dels grans de la història de la pintura. Aquí, amb un estil més elaborat, s’atreveix a caricaturitzar de forma molt reconeixible a pintors com Goya, Picasso, Matisse, Warhol, Basquiat o Van Gogh que s’apareixen puntualment en forma fantasmagòrica per fer de mentors de Roni. La sèrie també fa pedagogia, amb un humor força destroyer, d’alguns artistes contemporanis com Miquel Barceló, Marina Abramovic, Yago Hortal, Okuda o Yoko Ono. Hi surt també el galerista Miquel Alzueta i l’Ada Colau fa un cameo. Però, atesa la «simpatia» que sento per ell, el meu personatge preferit és l’escultor Jaume Plensa. Com a veí de Roni, surt a tots els episodis, i apart de rebentar-li les parets de l’estudi amb els seus caps gegantins, no para de donar la tabarra amb discursos de filosofia new age. 

He trobat els diàlegs de Roni una mica accelerats i no he entès sempre el que diuen, però una sèrie que fa un retrat tan impagable de l’ínclit Plensa mereix tota la meva devoció.