En aquestes edats molts joves d'avui encara estan prolongant la adolescència prop de les faldilles de la mare. Segurament és una compensació per la major esperança de vida.
Brian, potser tens raó que no ho he contextualitzat històricament: morir als 29 anys, com Marlowe, es podia considerar a l'època com un mutis en plena maduresa. Per això he evitat rockers i actors de cinema.
He d'afegir que aquest apunt me'l va inspirar una excel·lent exposició sobre Egon Schiele (extret de l'Albertina de Viena) que vam visitar a la Kunstbau, estrany espai expositor situat entre les vies de l'U-bahn.
Jordi de Sant Jordi (1400?-1424) Ni que fos només pel seu poema que comença: Deserts d’amichs, de bens e de senyor Quin magnífic vers!
O aquests aquests altres versos:
Eu hay vist temps que no·m plasia res, ara·m content de ço qui·m fay tristura, e los grillons laugers ara preu mes qu’en lo passat la bella brodadura.
Bé la contextualització històrica sempre és molt relativa: Ramon Llull (1232?-1315) diue que estava en plena forma fins poc abans de morir i si hagués mort abans dels 30 llargs seria un deconegut total.
La contextualització és totalmente necessària ja que la percepció és molt diferent. La tuberculosi i les infeccions van acabar amb molta joventut dels segle XIX, i molta culpa de la seva extensió la van tenir les sagnants campanyes napoleòniques.
El que sobta és que en pocs anys molts fessin tantes coses, per cert la Goretti la trobo una mica fora de context, també.
Andreu Vidal Sastre (23 de gener de 1959 - 20 d'agost de 1998) aquest era ja una mica més ganadet.
Ah! si podria afegir Rimbaud, als 20 anys va deixar d'escriure poesia.Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 de octubre de 1854 – Marsella, 10 de noviembre de 1891, casum dena, una mica granadet també.
Gràcies, Pere, per afegir un altre de casa a la llista. Jo, aquests personatges antics de longevitat extraordinària me'ls miro amb una mica de desconfiança: sospito que hi devia d'haver algun error al registre civil.
Sí, Francesc, aquest ja depassa el llistó autoimposat dels 30 anys. El mateix m'ha passat amb Valerià Pujol o Gabriel Galmés, que ens sembla que moriren joves, fent-ho a la rodalia de la quarentena.
I en Rimbaud també se'm va acudir, mort per l'art (que no per la vida) als 20 anys.
I Mozart (34) i Schubert (34) i Katherine Mansfield (33) i l'Àngel, un amic que jo m'estimava i que ens va deixar una calorosa tarda d'estiu quan en tenia 17. Ho deia Becaud: La mort est miserable.
Ja em perdonaràs que et cités a tu i a aquest post a l'article del dissabte sense mencionar cap nom. Gràcies per la inspiració. Si et consola, vaig fer servir la mateixa tàctica de cita anònima amb el pobre Guardiola...
En aquestes edats molts joves d'avui encara estan prolongant la adolescència prop de les faldilles de la mare. Segurament és una compensació per la major esperança de vida.
ResponEliminaBrian, potser tens raó que no ho he contextualitzat històricament: morir als 29 anys, com Marlowe, es podia considerar a l'època com un mutis en plena maduresa. Per això he evitat rockers i actors de cinema.
ResponEliminaHe d'afegir que aquest apunt me'l va inspirar una excel·lent exposició sobre Egon Schiele (extret de l'Albertina de Viena) que vam visitar a la Kunstbau, estrany espai expositor situat entre les vies de l'U-bahn.
ResponEliminaDe Munic.
ResponEliminaJordi de Sant Jordi (1400?-1424)
ResponEliminaNi que fos només pel seu poema que comença:
Deserts d’amichs, de bens e de senyor
Quin magnífic vers!
O aquests aquests altres versos:
Eu hay vist temps que no·m plasia res,
ara·m content de ço qui·m fay tristura,
e los grillons laugers ara preu mes
qu’en lo passat la bella brodadura.
Bé la contextualització històrica sempre és molt relativa: Ramon Llull (1232?-1315) diue que estava en plena forma fins poc abans de morir i si hagués mort abans dels 30 llargs seria un deconegut total.
pere
La contextualització és totalmente necessària ja que la percepció és molt diferent. La tuberculosi i les infeccions van acabar amb molta joventut dels segle XIX, i molta culpa de la seva extensió la van tenir les sagnants campanyes napoleòniques.
ResponEliminaEl que sobta és que en pocs anys molts fessin tantes coses, per cert la Goretti la trobo una mica fora de context, també.
Andreu Vidal Sastre (23 de gener de 1959 - 20 d'agost de 1998) aquest era ja una mica més ganadet.
ResponEliminaAh! si podria afegir Rimbaud, als 20 anys va deixar d'escriure poesia.Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 de octubre de 1854 – Marsella, 10 de noviembre de 1891, casum dena, una mica granadet també.
salut
Com pots començar l'estudi de les matemàtiques als quinze, morir-te als vint, i passar a la història? El Galois era un màquina!!!
ResponEliminaGràcies, Pere, per afegir un altre de casa a la llista. Jo, aquests personatges antics de longevitat extraordinària me'ls miro amb una mica de desconfiança: sospito que hi devia d'haver algun error al registre civil.
ResponEliminaJúlia, compta-hi també guerres, desafiaments i suicidis. La Goretti ha estat un afegitó pervers.
ResponEliminaSí, Francesc, aquest ja depassa el llistó autoimposat dels 30 anys. El mateix m'ha passat amb Valerià Pujol o Gabriel Galmés, que ens sembla que moriren joves, fent-ho a la rodalia de la quarentena.
ResponEliminaI en Rimbaud també se'm va acudir, mort per l'art (que no per la vida) als 20 anys.
Ja ho diuen, Girbén, que els bons matemàtics fan la seva millor feina de joves.
ResponEliminaRes de pervers. Molt adient i em falta Domingo Savio, que no va ser màrtir
ResponElimina... cosa que confirma que l'important no és la quantitat, sinó la qualitat
ResponEliminaJosé Luis, m'he refrenat de repassar el santoral, que amb els germans macabeus i les onze mil verges ja ompliríem la llista.
ResponEliminaFerran, una llarga vida no és mai sobrera.
ResponEliminaI Mozart (34) i Schubert (34) i Katherine Mansfield (33) i l'Àngel, un amic que jo m'estimava i que ens va deixar una calorosa tarda d'estiu quan en tenia 17.
ResponEliminaHo deia Becaud: La mort est miserable.
Glòria, m'he imposat el límit de la trentena, per no fer inacabable la llista.
ResponEliminaLa Maria Goretti m'ha arribat a l'anima! Què tendra!
ResponEliminaSi la condició de geni ve imposada per fer mutis tan aviat i a la brava, quin descans ser de la massa! :)
ResponEliminaEnric, ser verge i màrtir té el seu punt de tendresa.
ResponEliminaClídice, és una condició necessària però no suficient.
ResponEliminaJa em perdonaràs que et cités a tu i a aquest post a l'article del dissabte sense mencionar cap nom. Gràcies per la inspiració. Si et consola, vaig fer servir la mateixa tàctica de cita anònima amb el pobre Guardiola...
ResponEliminahttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/coses-que-pots-fer-amb-anys-1273909
Res, Salvador, un plaer servir d'inspiració.
ResponElimina