Any 12, dia D

Aquest any 2012, del qual ja portem viscudes dues setmanes, promet amb la seva crisi econòmica galopant i la fi del món prevista pel solstici de desembre un munt de distraccions per a tota la família. Com a tot bon any de traspàs, l’estiu ens durà els Jocs Olímpics a Londres i, a nivell més personal, espero publicar per primera vegada un apunt el 29 de febrer. He llegit a algun lloc que 2012 serà l’any dedicat a la Cooperació, sigui cert o no, no és una mala idea per a aquest o per a qualsevol altre any.

Se celebraran també diverses efemèrides que la meva reticència a seguir els dictats dels comissaris culturals m’empenyeran a evitar. Tot i això potser dedicaré algun escrit al centenari d’Alan Turing, perquè segurament poques figures com la seva em toquen tan de prop.

I després, com es ve publicitant des de finals de desembre, hi ha el 200 aniversari de Charles Dickens previst pel proper set de febrer (amb permís de la reina Isabel II, la qual un dia abans celebrarà els seus primers 60 anys al tron d’Anglaterra). Qualsevol dels meus lectors habituals ja sap que per a mi qualsevol any és un any Dickens i que no em calen dates assenyalades per celebrar la seva figura. La meva intenció inicial era passar per alt la diada, en significatiu silenci, i deixar que se n’ocupessin els suplements setmanals de la premsa diària.

Inesperadament qui m’ha fet canviar d’opinió ha estat l’Assumpta. L’Assumpta és una conversa relativament recent als plaers dickensians i, com a tal, és d’una militància joiosament furibunda. Fa una setmana des del seu bloc proposava que el proper 7 de febrer tots dediquéssim un escrit a l’obra i la figura de Charles Dickens. Com sol passar en aquestes convocatòries blocaires, els requisits són mínims, de manera que ningú no té excusa per no participar, encara que sigui amb una confessió d’ignorància.

De moment els seus lectors han respost de forma engrescadorament entusiasta. Hi ha hagut també alguna reacció decebedora, persones a qui la menció de Dickens deixa totalment freds. Suposo que són els que es deixen dur pel prejudici que assevera que es tracta d’un autor carrincló i lacrimogen. Com que penso que Charles Dickens és un gran escriptor, per llenguatge i estructura, per afany de justícia social i per hedonisme, per bon humor empàtic i mal humor satíric, em veig gairebé obligat a fer la meva aportació a l’homenatge.

Ja sabeu: Dickens o res! I fins el dia 7 de febrer.