Em sembla una expressió molt delicada i que, amb el temps, sovint troba la seva realitat perquè sortosament els cànons canvien. Les xicotes rubensianes ara serien cruelment menystingudes o bé ridiculitzades pel reiterariu Botero.
Jo podia escollir entre expressions al·lusives al desplegament de les meves orelles: o bé "les portes d'un 600" dels companys d'escola, o bé "la meva olleta de Breda" que em deia la mare.
Girbén, l'experiència demostra que el temps tot ho cura. Si penso en tu, no se m'acut pensar en les teves orelles. L'al·lusió de la teva mare era ben tendra.
Tot un estilàs :) i si la cosa tenia poc arreglu sabien cercar apressadament alguna característica remarcable, i bona, per ressaltar. O és guapa o "què ben criada que està!", admirativament. Al final, el truc estava en el to :)
Va conèixer la Rosy de Palma abans que es fes famosa?
ResponEliminaNo, no tenim tractes amb la seva família.
EliminaI no deia allò de "aquest nen està matxuxo", referint-se a nadons amb clar sobrepès ?
ResponEliminaCrec que sí, cuinera, almenys la paraula m'és ben coneguda.
EliminaEm sembla una expressió molt delicada i que, amb el temps, sovint troba la seva realitat perquè sortosament els cànons canvien. Les xicotes rubensianes ara serien cruelment menystingudes o bé ridiculitzades pel reiterariu Botero.
ResponEliminaJo ho entenc així, Glòria, "ara pot semblar un horror, però qui sap si el seu estil acabarà triomfant". De moment no insultes ningú.
EliminaM'encanten els eufemismes!
ResponEliminaEnric, només els que l'havíem sentit infinitat de vegades sabíem la càrrega negativa que s'hi amagava.
EliminaJo podia escollir entre expressions al·lusives al desplegament de les meves orelles: o bé "les portes d'un 600" dels companys d'escola, o bé "la meva olleta de Breda" que em deia la mare.
ResponEliminaGirbén, l'experiència demostra que el temps tot ho cura. Si penso en tu, no se m'acut pensar en les teves orelles. L'al·lusió de la teva mare era ben tendra.
EliminaEs genial. Mata dos ocells d'un tret.
ResponEliminaSense matar d'un disgust els orgullosos progenitors.
Eliminata mare és una artista.
ResponEliminaKalamar, el quadre no és seu ;p
Eliminauna manera diferent de dir les coses sempre ens obre oportunitats de diàleg sense ferir sensibilitats
ResponEliminaSe'n diu diplomàcia, crec.
EliminaDavant d'un determinat tipus de noia amb aires de guapa però que ella només trobava vulgar, la meva àvia deia sempre: 'Sí, és vistoseta...'
ResponEliminaMe l'has recordada.
Ferran, hi ha un tresor d'eufemismes que haurem de recuperar.
EliminaTot un estilàs :) i si la cosa tenia poc arreglu sabien cercar apressadament alguna característica remarcable, i bona, per ressaltar. O és guapa o "què ben criada que està!", admirativament. Al final, el truc estava en el to :)
ResponEliminaClídice, és ben sabut que no hi ha nadó lleig.
Elimina