dilluns, 27 de febrer del 2012

Me'n recordo (LI)


Coses que deia la mare: té una cara moderneta (emprat davant de nadons no gaire agraciats).
Enviat per a les
Etiquetes:

20 comentaris:

  1. Galderich27 de febrer del 2012, a les 0:04

    Va conèixer la Rosy de Palma abans que es fes famosa?

    ResponElimina
  2. mnemosine27 de febrer del 2012, a les 0:24

    I no deia allò de "aquest nen està matxuxo", referint-se a nadons amb clar sobrepès ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau27 de febrer del 2012, a les 0:29

      Crec que sí, cuinera, almenys la paraula m'és ben coneguda.

      Elimina
  3. GLÒRIA27 de febrer del 2012, a les 1:17

    Em sembla una expressió molt delicada i que, amb el temps, sovint troba la seva realitat perquè sortosament els cànons canvien. Les xicotes rubensianes ara serien cruelment menystingudes o bé ridiculitzades pel reiterariu Botero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau27 de febrer del 2012, a les 12:55

      Jo ho entenc així, Glòria, "ara pot semblar un horror, però qui sap si el seu estil acabarà triomfant". De moment no insultes ningú.

      Elimina
  4. Anònim27 de febrer del 2012, a les 2:23

    M'encanten els eufemismes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau27 de febrer del 2012, a les 12:57

      Enric, només els que l'havíem sentit infinitat de vegades sabíem la càrrega negativa que s'hi amagava.

      Elimina
  5. en Girbén27 de febrer del 2012, a les 8:30

    Jo podia escollir entre expressions al·lusives al desplegament de les meves orelles: o bé "les portes d'un 600" dels companys d'escola, o bé "la meva olleta de Breda" que em deia la mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau27 de febrer del 2012, a les 13:00

      Girbén, l'experiència demostra que el temps tot ho cura. Si penso en tu, no se m'acut pensar en les teves orelles. L'al·lusió de la teva mare era ben tendra.

      Elimina
  6. José Luis27 de febrer del 2012, a les 11:02

    Es genial. Mata dos ocells d'un tret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau27 de febrer del 2012, a les 12:58

      Sense matar d'un disgust els orgullosos progenitors.

      Elimina
  7. kalamar27 de febrer del 2012, a les 17:58

    ta mare és una artista.

    ResponElimina
  8. Garbí2427 de febrer del 2012, a les 18:48

    una manera diferent de dir les coses sempre ens obre oportunitats de diàleg sense ferir sensibilitats

    ResponElimina
  9. Ferran Ràfols Gesa27 de febrer del 2012, a les 19:30

    Davant d'un determinat tipus de noia amb aires de guapa però que ella només trobava vulgar, la meva àvia deia sempre: 'Sí, és vistoseta...'

    Me l'has recordada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau27 de febrer del 2012, a les 19:58

      Ferran, hi ha un tresor d'eufemismes que haurem de recuperar.

      Elimina
  10. Clidice28 de febrer del 2012, a les 17:55

    Tot un estilàs :) i si la cosa tenia poc arreglu sabien cercar apressadament alguna característica remarcable, i bona, per ressaltar. O és guapa o "què ben criada que està!", admirativament. Al final, el truc estava en el to :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)