Correspondència d’una sola direcció

Foto de Chilcy vista aquí

No sé si tot el que escriu l’amiga Carme Torras li premien, però de moment les tres novel·les que té publicades han rebut un o més guardons. Primer va ser “Pedres de toc”, que va rebre el premi Primera Columna del 2003; a continuació “La mutació sentimental”, premi Manuel de Pedrolo 2007 i premi Ictineu l’any 2009 a obra publicada. La seva última novel·la “Miracles perversos”, editada per Pagès Editors, va guanyar el Premi Ferran Canyameres de Novel·la, 2011, convocat per l’Òmnium i l’Ajuntament de Terrassa.

Abans de continuar endavant he de confessar una cosa, perquè si no la dic, no em quedaré tranquil. Fa unes setmanes vaig rebre un correu de Pagès Editors on, suposo que instigats per l’autora, s’oferien a enviar-me el llibre per si volia parlar-ne al bloc. Mai abans no m’havia passat res de semblant i per uns moments vaig quedar dubtant sobre què fer. Fins ara tots els llibres que ressenyo me’ls han regalat família i amics o els he pagat de la meva butxaca. Acceptar regals de les editorials crea una obligació implícita (tot i que dubto que em duguessin als tribunals, si no hagués escrit l’apunt previst) i una certa pèrdua d’imparcialitat a l’hora de valorar el llibre. Vaig acabar dient-los que sí, perquè la novel·la l’hauria llegida igualment sense la intervenció dels editors i alguna cosa n’hauria dit en aquestes pàgines, com faig amb tot el que em cau a les mans. I, a més, a ningú li amarga un regal. Procuraré, això sí, que situacions com aquesta no es repeteixin, que no m’agrada que em dictin la guia de lectures.

Disculpeu l’incís i tornem a la Carme Torras de qui cal admirar d’entrada la seva versatilitat ja que les seves tres novel·les no poden ser més diverses. “Pedres de toc” era una història familiar i professional centrada en l’enfrontament de dues antagonistes molt diferents, “La mutació sentimental” era una molt lúcida peça de ciència-ficció humanista, mentre que aquests “Miracles perversos” és una intriga enganyosa i finalment metaliterària. Més enllà de la seva sofisticació conceptual, l’únic tret unificador que he sabut trobar a l’obra de Torras, és el seu llenguatge clar i concís, que evita les floritures innecessàries, un tret que reconec en mi mateix i que atribueixo als nostres comuns estudis de matemàtiques.

La trama de “Miracles perversos” en poques paraules. Paula és una barcelonina que fa anys que viu a Washington treballant com a infermera a un hospital. El dia que es compleix un any de la mort del seu marit (famós escriptor) rep un correu anònim que li proposa un estrany joc: durant els propers dies anirà rebent missatges de correu electrònic que conformaran una mena de novel·la. Fins que el relat no hagi estat completat, no rebrà una adreça a la que poder respondre. Al principi, Paula es pregunta si no es tractarà tot plegat d’una recargolada maniobra publicitària o fins i tot d’un cas d’assetjament sexual; però l’anònim corresponsal sembla conèixer molts detalls del seu passat barceloní… Com que el motor de la novel·la és el misteri provocat per l’insòlita situació, convé no explicar-ne res més; només apuntar que res no és el que sembla.

Aparentment els temes de “Miracles perversos” són la falsa innocuïtat de les mentides pietoses i la possibilitat de fer de la teva vida una inspiració per la creació artística, tot i que la forma com són presentats sembla excessivament artificiosa. Els inesperats girs finals que fan trasbalsar la perspectiva del lector, justifiquen l’artifici precedent i, tot mantenint el tema anterior de la intervenció de la musa, introdueixen un recurs afí (si no en forma, sí en fons) al de Ian McEwan a “Expiació”: la capacitat que té l’art per corregir la vida.

Confesso que les darreres planes de “Miracles perversos”, quan el terra que trepitjava desaparegué sota els meus peus, em deixaren genuïnament desconcertat i, al mateix temps, contemplant la novel·la amb una mirada nova. Amb el cap fred penso que potser hi ha una inversemblança que té a veure amb les llengües catalana i anglesa implícites a la trama; però res que no es pugui justificar amb alguna explicació de compromís. Un altre detall menor també m’ha molestat: el fet que el text dels correus electrònics estiguin escrits en lletra courier o similar, tant molestes de llegir. Una cursiva no hauria estat suficient?

Hauré de tornar a llegir la novel·la amb la nova perspectiva que m’ofereix el seu final, el que no deixa de ser un avantatge, perquè en trauré doble profit. Molt recomanable per a qui es pregunti si els llibres i la vida tenen alguna cosa a veure. Ja sabeu que la meva resposta és un sí rotund.

[La presentació de “Miracles perversos” és avui dilluns a les 19:30 a la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya. O sigui que allà m’hi trobareu.]