Humor i Amor

No és la primera vegada que cito Stephin Merritt en aquest bloc; Merritt el compositor proteic que, un cop mort Cole Porter, respon a la retòrica pregunta de Frank Zappa (hi ha lloc per l’humor dins del món de la música?) amb un rotund sí. I qui parla de Stephin Merritt, Cole Porter o Frank Zappa, pot citar igualment a Ray Davies, Giaccomo Rossini, Vainica Doble o Maurice Ravel.

Estic parlant per descomptat de música feliç, enginyosa, i gens turmentada (o, si més no, d’un turment fingit), que no es correspon exactament amb el seu autor, un misantrop amb veu de baríton, addicte a la nicotina, que produeix les seves cançons sota el segell “Gay and Loud” (“marica i cridaner”, pels estults en llengües). Fa poc més d’un any l’editorial CONTRA va iniciar un suïcidi col·lectiu amb dos llibres musicals i exquisits (quadrats i amb un troquel·latge circular). Un d’ells estava dedicat a l’abismat Nick Drake. L’altre homenatjava Merritt amb el títol “The Book of Love. 100 canciones”. No costava gaire veure en aquest volum un treball d’amor perdut (i retrobat) fet amb un afecte totalment digne de la causa, començant per un pròleg de l’immens Kiko Amat (“Merritt era un jukebox”), l’acompanyant ideal en qüestions d’amor pop.

Les 100 cançons del títol apareixen en versió original i en una traducció de Dídac Aparicio que no sempre em sembla encertada, però com que la col·lecció conté tantes perles de la lírica amorosa, per una vegada em mossegaré la llengua i ho deixaré tot per bo. El volum —de disseny irreprotxable i amb punt de llibre inclòs— es complementa amb un “Manifest Formulista”, una discografia de The Magnetic Fields i un recull iconogràfic de les cobertes dels seus discos. Merritt ha participat en altres grups (The 6ths, The Gothic Archies, Future Bible Heroes, The Three Terrors), però cenyir-se al generós opus de The Magnetic Fields no sembla una restricció empobridora.

Com sol passar amb els llibres de cançons traduïdes, aquestes queden una mica coixes sense la crossa de la música, encara que es tracti de la música lo-fi de Merritt, aparentment produïda amb una sabata i una espardenya. Però com que aquí no tenim aquestes limitacions, us ofereixo pel mateix preu la meva traducció de “The Book of Love” (El llibre de l’amor) i la seva encarnació musical via YouTube. Properament continuaré escrivint sobre Merritt i les seves visions de l’amor.

El llibre de l’amor és llarg i avorrit
Ningú pot alçar el coi de llibre
És ple de gràfiques, de dades i de xifres
i d’instruccions per ballar

però a mi
m’agrada quan me’l llegeixes
i tu
pots llegir-me el que vulguis

Al llibre de l’amor hi ha música
De fet, és d’on la música prové
De vegades és transcendental
De vegades és veritablement estúpida

però a mi
m’agrada quan em cantes
i tu
pots cantar-me el que vulguis

El llibre de l’amor és llarg i avorrit
i fou escrit fa molt de temps
És ple de flors i de capses en forma de cor
i de coses que som massa joves per conèixer

però a mi
m’agrada quan em regales coses
i tu
m’hauries de regalar anells de noces
a mi
m’agrada quan em regalen coses
i tu
m’hauries de regalar anells de noces.