¿Serà una il·lusió compartida pels humans de totes les èpoques i geografies, la de creure que els teus són temps únics i interessants? Feliç diada, per si de cas.
Potser cada dia és únic i interessant per un o altra. El meu pare en pau descansi va morir fa més de trenta anys i deia que havia vist canviar el món. Nosaltres, Allau, hem vist altres canvis i és que en mig de pedregals i guerres gent de cada generació crea un esglaó de progrés. Feliç diada, doncs!
tots els dies són practicament igual d'avorrits i monòtons. Avui per molts serà un dia especial, històric, etc. però demà el fet i el ressó ja hauran passat i tornarem a estar en uns dies avorrits i monotons.
Molt bona Diada, Allau. Devem pensar que els nostres temps són interessants, perquè en el fons ens creiem interessants i perquè, altrament, l'absurd de tot plegat ens faria pensar massa. És una suposició, clar.
Depèn de la memòria, de la curiositat... Qui en té poca només coneix el que percep: la pròpia existència i els seus límits. M'agrada això darrer que has dit: "Som el més interessant que ens pot passar". Però quan aprenem a ser dins d'un llibre, d'una cançó, entre les restes del passat, en el cap d'algú altre... la vida s'eixample fins el vertigen.
Potser cada dia és únic i interessant per un o altra. El meu pare en pau descansi va morir fa més de trenta anys i deia que havia vist canviar el món. Nosaltres, Allau, hem vist altres canvis i és que en mig de pedregals i guerres gent de cada generació crea un esglaó de progrés.
ResponEliminaFeliç diada, doncs!
Potser, Glòria, aquesta sensació de veure canviar el món és la que ens anima a anar empenyent els dies.
Eliminatots els dies són practicament igual d'avorrits i monòtons. Avui per molts serà un dia especial, històric, etc. però demà el fet i el ressó ja hauran passat i tornarem a estar en uns dies avorrits i monotons.
ResponEliminasalut
Per tant, Francesc, hi ha excepcions als dies avorrits i monotons, no cal ser tan derrotista.
EliminaÚnics naturalment tots, interessants no ho sé, però a mogudets no crec que ens guanyin molts
ResponEliminaQue sigui mogudet per a bé, doncs.
EliminaMés val viure'ls així. El món, el mouen els nerviosos (Proust).
ResponEliminaIgualment, Allau.
El mouen els nerviosos i l'escriuen els tranquils.
EliminaMolt bona Diada, Allau.
ResponEliminaDevem pensar que els nostres temps són interessants, perquè en el fons ens creiem interessants i perquè, altrament, l'absurd de tot plegat ens faria pensar massa. És una suposició, clar.
És que, David, som el més interessant que ens pot passar, no hi ha dubte ;p
EliminaDepèn de la memòria, de la curiositat... Qui en té poca només coneix el que percep: la pròpia existència i els seus límits. M'agrada això darrer que has dit: "Som el més interessant que ens pot passar". Però quan aprenem a ser dins d'un llibre, d'una cançó, entre les restes del passat, en el cap d'algú altre... la vida s'eixample fins el vertigen.
ResponEliminaD'això es tracta, Enric, de trascendir l'egoïsme.
Elimina