Pàgines

dimecres, 2 de febrer del 2022

Periodistes estrella

La primera temporada de «The Morning Show» —presentada com la sèrie de capçalera de la nova plataforma Apple TV+— exhibia en els seus ingredients un disseny amb voluntat d’arrasar. Amb tres grans figures de la història de la televisió com Jennifer Aniston, Steve Carell i Reese Witherspoon, una temàtica molt actual com la dels abusos sexuals  en els mitjans de comunicació i un embolcall de gran luxe, el programa ho tenia tot per triomfar. Si no li va anar tan bé com s’augurava, va ser pels seus aires de producte de laboratori amb més fórmula que sentiment i una utilització una mica mercenària dels abusos que pretenien denunciar.

La segona temporada arribava gairebé dos anys més tard (setembre de 2021) amb els protagonistes cadascú per la seva banda; un recurs de guió que va molt bé per omplir uns quants capítols amb el procés de reunir-los de nou. En principi no hi havia cap conflicte més, com no fossin els ecos de l’escàndol de la temporada passada i en aquest sentit la posició del personatge encarnat per Steve Carell era la més complicada, oscil·lant perillosament entre el paper de víctima i el de botxí. El seu retir als llacs italians serveix d’excusa per ensenyar bonics paisatges i una relació que no porta enlloc amb Valeria Golino. Com que el personatge tampoc porta enlloc, els guionistes actuen en conseqüència.

Witherspoon, massa gran per fer de periodista sense pèls a la llengua i una visió fresca de la jugada, és l’única que queda al capdavant del programa i, per ocupar-la una mica, apareix el seu germà que té problemes amb les drogues. També li munten una relació amb Julianna Margulies, que és massa actriu per feina tan ingrata.

Jennifer Aniston, o el seu personatge d’Alex, es retira a escriure les seves memòries, però la convencen perquè torni. Mentre es fa de pregar, aprofita qualsevol ocasió per sobreactuar en crisis dramàtiques dins d’un got d’aigua. Per culpa de l’Aniston i els seus morrets vaig estar a punt d’abandonar més d’una i de dues vegades. El treball de Billy Crudup, el més decent de tot el conjunt, m’en va dissuadir.

Per mantenir la connexió amb l’actualitat a «The Morning Show» també es parla del Covid; però d’una forma tan superficial i tan llunyana en el temps que sembla més una forma de cobrir l’expedient que no pas una lògica interna. Tot en aquest temporada sembla respondre a una necessitat d’omplir minuts amb «coses», preferiblement dramàtiques, vinguin o no a tomb. Una manera com una altra d’aconseguir una sèrie horriblement entretinguda (amb l’horrible subratllat). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada