Alcarràs (Carla Simon, Catalunya 2022 (Verdi))
Confirmació del talent de la directora després de l’excel·lent «Estiu de 1993». El retrat de tot un món que s’acaba (i que tenim aquí al costat, al nostre país) filmat amb una naturalitat i una emoció gairebé miraculoses. (9)
Confirmació del talent de la directora després de l’excel·lent «Estiu de 1993». El retrat de tot un món que s’acaba (i que tenim aquí al costat, al nostre país) filmat amb una naturalitat i una emoció gairebé miraculoses. (9)
The Green Mile/La milla verda (Frank Darabont, USA 1999 (Filmin))
Segon «combo» Frank Darabont/Stephen King després de la fascinant «Cadena perpètua». Prolixa, manipuladora i amb un ús descarat de la figura del «negre màgic», però definitivament molt entretinguda. (7)
Segon «combo» Frank Darabont/Stephen King després de la fascinant «Cadena perpètua». Prolixa, manipuladora i amb un ús descarat de la figura del «negre màgic», però definitivament molt entretinguda. (7)
About a Boy/Un nen gran (Paul i Chris Weitz, Regne Unit 2002 (Filmin))
Simpàtica comèdia «feelgood» que adapta una novel·la de Nick Hornby sobre un solter irresponsable i un nano a la recerca de referents adults. Bons treballs de Hugh Grant i Toni Collette i una gran banda sonora de Badly Drawn Boy. (7)
Simpàtica comèdia «feelgood» que adapta una novel·la de Nick Hornby sobre un solter irresponsable i un nano a la recerca de referents adults. Bons treballs de Hugh Grant i Toni Collette i una gran banda sonora de Badly Drawn Boy. (7)
Notting Hill (Roger Mitchell, Regne Unit 1999 (Filmin))
Pur escapisme romàntic amb la inclusió d’alguna excentricitat de comèdia britànica. Només algú tan radiant com Julia Roberts pot fer-la mig creïble. (7)
Pur escapisme romàntic amb la inclusió d’alguna excentricitat de comèdia britànica. Només algú tan radiant com Julia Roberts pot fer-la mig creïble. (7)
Tea with Mussolini (Franco Zefirelli, Itàlia/Regne Unit 1999 (Filmin))
Amb la seva habitual cursileria el director recorda la seva adolescència a Florència durant el feixisme en companyia de refinades dames britàniques (i no tan refinades americanes). Una visió de la guerra excessivament amable. Es deixa veure perquè hi surten Maggie Smith, Judi Dench, Cher, Lily Tomlin o Joan Plowright interpretant els seus personatges habituals. (6)
Amb la seva habitual cursileria el director recorda la seva adolescència a Florència durant el feixisme en companyia de refinades dames britàniques (i no tan refinades americanes). Una visió de la guerra excessivament amable. Es deixa veure perquè hi surten Maggie Smith, Judi Dench, Cher, Lily Tomlin o Joan Plowright interpretant els seus personatges habituals. (6)
The Man Who Wasn’t There (Joel & Ethan Coen, USA 2001 (Filmin))
Irònic «noir» existencialista, una de les joies de la corona dels germans Coen. Inoblidable Billy Bob Thornton, sumptuosa fotografia de Roger Deakins… i les sonates de Beethoven. (9)
Irònic «noir» existencialista, una de les joies de la corona dels germans Coen. Inoblidable Billy Bob Thornton, sumptuosa fotografia de Roger Deakins… i les sonates de Beethoven. (9)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada