Comèdia amable basada en fets reals sobre el robatori d’un quadre de Goya per part d’un activista social. El protagonisme de Jim Broadbent i Helen Mirren acaben d’arrodonir una peça realment simpàtica. (7)
Normalitat gai també implica l’existència d’aquestes comèdies frívoles i poc exigents, per passar l’estona. Comparar-la amb «Orgull i prejudici» resulta ofensiu. (5)
Everything Everywhere All at Once (Dan Kwan, Daniel Scheinert, USA 2022 (Balmes))
Epopeia de salts multiversals que demostra que pertot arreu el que predomina són les batusses, els impostos i la nyonyeria. I tot perquè Michelle Yeoh no accepta que la seva filla sigui lesbiana. (5)
Quatre anys més (Tova Magnusson-Norling, Suècia 2010 (Netflix))
Un polític de dretes i suposadament heterosexual s’enamora d’un polític d’esquerres. Com que això passa a Suècia, el conflicte té el mateix impacte que la pólvora humida. (6)
The Electrical Life of Louis Wain (Will Sharpe, Regne Unit 2021 (Verdi))
L’excentricitat i la carrincloneria més britànica elevada a la categoria d’obra de culte. Irritant. (5)
Tommy (Ken Russell, Regne Unit 1975 (Filmin))
Ningú més adequat que Russell per adaptar el sobrevalorat musical de Pete Townshend. Bigarrat i kitsch, amb bones intervencions de Tina Turner i Elton John, i sobre tot d’una molt entregada Ann Margret. (7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada