«Shining Girls» (Apple TV) és una sèrie basada en la novel·la «The Shining Girls» de Lauren Beukes [la tenim traduïda en català amb el títol de «Les lluminoses», com també ho està «Zoo City», totes dues a Mai Mes].
Chicago, 1992. Kirby Mazrachi, arxivista d’un diari local, va patir una brutal agressió anys enrere. Encara traumatitzada, intenta investigar qui va ser el culpable i pel camí va descobrint diversos cassos de noies assassinades amb un mètode similar al del seu atacant. Paral·lelament Kirby va percebent alteracions en la realitat —els objectes, les cases i les persones canvien de lloc o de natura— com si visqués imprevisibles salts en el temps, i haurà de lluitar per no creure que s’està tornant boja.
Si aquesta descripció sona rara és perquè l’exposició de l’argument ho és (a més de lenta i confusa). Sembla que la novel·la original —que ha estat copiosament premiada— està narrada de forma molt més entenedora, però ja se sap que a can Apple els hi encanta trencar les closques dels espectadors amb trames abstruses («Foundation», «Severance», aquesta «Shining Girls»…) Cal dir, però, que també els agrada dotar les seves sèries d’una gran qualitat formal.
Protagonitza Elisabeth Moss, a qui li queden molt bé aquests papers tensos i contínuament torturats, però que ja comença a fer patir amb tanta intensitat de sèrie. Al seu costat, Wagner Moura, amb molts menys quilos que quan feia de Pablo Escobar, i sobre tot un inquietant Jamie Bell que us farà oblidar Billy Elliot per sempre.
Angoixant i una mica «gore», amb salts temporals arbitraris i solucions màgiques perquè sí, no sabria a qui recomanar aquestes «Shining Girls». Com a mínim, el mal de cap està assegurat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada