L’home i la bèstia

Diria que, des dels temps gloriosos de «L’escurçó negre» i «Mr Bean», Rowan Atkinson ens tenia una mica abandonats, ja que tot semblava indicar que l’humor de Johnny English no estava a l’altura (mentre que la seva interpretació de Maigret era tota una altra cosa, evidentment). Considerem-nos doncs afortunats que ara s’estreni a Netflix «Man vs. Bee», una sèrie de nou capítols directament emparentada amb les pantomimes còmiques del maldestre senyor Bean. Atkinson fa de pare de família separat, que troba feina com a guarda d’un xalet luxós, mentre els seus amos són de vacances. La intrusió d’una abella no particularment malintencionada provocarà un enfrontament que anirà escalant fins a nivells inusitats de violència.

Els diàlegs són escassos, però la hilarant gestualitat de l’actor abunda. La decoració minimalista i el parament de la llar altament automatitzat, recorden «Mon oncle», tot i que Tati no queia en cap moment en el pecat de fer «product placement» de marques d’electrodomèstics. Com que els brevíssims capítols (deu minuts) mostren una trama temporal pràcticament contínua (i no poden evitar la inclusió d’algun temps mort), no s’explica perquè «Man vs. Bee» no és directament un film de 90 minuts.

Segurament el material no és tan bo com el del millor Mr. Bean, però els moments de diversió estan assegurats. Es podria demanar més? Probablement, però l’estiu no està fet pels exigents.