Filmoteca forçosa (82)

Plein soleil (René Clement, França 1960 (Filmin))

Adaptació lliure de «The Talented Mr Rippley» de Patricia Highsmith. Treu molt bon profit de les localitzacions italianes, de la música de Nino Rotta i sobretot del magnetisme d’Alain Delon. (8) 

Animals (Nabil Ben Yadir, Bèlgica 2022 (Filmin))

Recreació del primer crim homòfob reconegut com a tal a Bèlgica. Rodat en tensos plans seqüència de visió puntualment insuportable. Un parell de detalls de guió desactiven part de les bones intencions de la cinta. (6)

Nope (Jordan Peele, USA 2022 (Renoir))

Mira que les cintes de gènere ho admeten gairebé tot, però no recordo cap pel·lícula recent amb un guió tan beneit i desequilibrat. La «bèstia» que centra el film és tot un desastre de disseny i les dues hores de durada, un suplici. (4)

My Friend Dahmer (Marc Meyers, USA 2017 (Filmin))

Retrat biogràfic de l’adolescència de l’assassí Jeffrey Dahmer a partir d’un còmic creat per un amic seu de l’institut. O com esprémer al màxim la fascinació americana per la figura dels «serial killers». (6)

Contact (Robert Zemeckis, USA 1997 (HBO max))

Un «Close Encounters» per a escèptics amb alguna escena espectacular, però també personatges plans, cursileria i una sobrera trama amorosa. (7)

Petite nature (Samuel Theis, França 2021 (Filmin))

Crònica sensible i màgicament interpretada d’un nen precoç i enamorat d’un adult. (8)

Nine to Five/Com eliminar el teu cap (Collin Higgins, USA 1980 (Disney+))

Precursora de l’empoderament femení en el món del treball, ha perdut malgrat tot molta pistonada. Dolly Parton demostra que té fusta com a actriu i Lily Tomlin confirma la seva vis còmica. (6)

Honor de cavalleria (Albert Serra, Catalunya 2006 (Filmin))

El debut de Serra: una versió minimalista del Quixot. Uns nivells de producció tan austers com els seus diàlegs. Curiosament entranyable. (6)