Restart

El dia del seu cinquantè aniversari Colin anuncia a Michael, amb qui ha conviscut els últims disset anys, que marxa de casa perquè necessita un temps de reflexió. Són coses que, amb nivell variable de sorpresa, passen a les millors famílies. Un cop assumit el sotrac tot l’entorn de Michael insisteix perquè trobi algú altre amb qui entretenir les hores: sembla que no és bo que l’ésser humà estigui sol, i molt especialment al llit. Aquesta és la (no gaire original) premissa de «Uncoupled/Desparejado» (a Netflix), comèdia metropolitana i gai de 8 capítols.

Potser el més interessant de l’odissea de Michael a la recerca d’un nou company són els canvis soferts en el mercat de les relacions personals —des de l’aparició de les «apps» especialitzades fins al sacseig que per a les pautes profilàctiques ha significat l’existència de medicaments que prevenen la infecció per VIH—, novetats que ha d’anar aprenent sobre la marxa, amb els efectes còmics que caldria esperar. Tanmateix la sèrie no convida gaire a l’empatia ja que està ambientada en un univers irreal propi de les ficcions més escapistes.

No endebades al darrera hi ha Darren Star, responsable de sèries com «Beverly Hills, 902010», «Melrose Place», «Emily in Paris» i sobretot «Sex and the City», amb la qual aquesta «Uncoupled» està clarament emparentada. L’escenari és Nova York en la seva faceta més fotogènica i els personatges pertanyen tots a les elits econòmiques o al seu entorn de servidors complaents. Michael, per exemple, és un agent immobiliari que sembla ocupar-se exclusivament de dúplexs amb vistes sobre Manhattan.

Per dificultar encara més la identificació els guionistes cauen en tots els tòpics sobre la forma de ser dels gais urbans: frívols, promiscus i viperins fins a extrems caricaturescos. I, ja posats, us diré que Neil Patrick Harris, més enllà de la careta bufona, m’ha semblat sempre un actor justet, detall definitiu per condemnar «Uncoupled» a la categoria d’entreteniment insubstancial per a dies de neurones mandroses.