Els oblidats

Sembla que les temporades de Slow Horses (Apple TV+) les filmen a preu fet: al final de cadascuna ja t’ensenyen un tast de la següent. Es diria que estan segurs del seu èxit i bé que fan, perquè és una sèrie que funciona de conya. Seguint el metòdic procés d’adaptar les novel·les del cicle Slough House de Mick Herron, la segona temporada ha estat dedicada a Dead Lions i crec que va d’agents russos infiltrats al Regne Unit i dels que tothom ha oblidat l’existència després de la fi de la guerra freda.

Les històries d’espies no crec que siguin les més estimades del públic, perquè sempre fan de mal seguir. Slow Horses no n’és una excepció: és tan embolicada i incomprensible com les millors mostres del gènere. I malgrat tot es pot contemplar amb plàcida satisfacció (i alguna esgarrifança puntual). Hi ajuda molt el fet que està protagonitzada per una colla d’arreplegats, cadascun amb una taca o altra a l’historial; uns perdedors de manual que, quan deixen de llepar-se les ferides, són capaços de posar-se a treballar en equip i fins i tot de salvar el país de les amenaces estrangeres. Reconec que aquest joc col·laboratiu que implica a tots els membres de la Slough House (i que recorda situacions similars a Mission: Impossible, la sèrie de televisió) no pot ser més engrescador, encara que no sempre tingui lògica.

Però l’element definitiu de l’excepcionalitat de Slow Horses és el personatge de Jackson Lamb que interpreta Gary Oldman. Home de tots els vicis, tan negat per a la diplomàcia com pel sentit de la higiene, pot arribar a semblar que ha acabat aquí per la seva ineptitud. Però la seva desagradable façana oculta moments de lleialtat i de brillantor professional que el redimeixen. Si el programa ja era bo, amb la presència de Lamb excel·leix.