Filmoteca forçosa (107)

All the Beauty and the Bloodshed (Laura Poitras, USA 2022 (Filmin))

Corprenedor documental sobre l’artista visual Nan Goldin, que combina un retrat en primera persona de la seva carrera, la seva feina com a activista en la crisi dels opiacis farmacèutics contra la família Sackler i un homenatge a la seva germana suïcidada. (8)

Nou mesos (Márta Mészáros, Hongria 1976 (Filmin))

Crònica perspicaç de la relació amorosa entre una jove obrera i el seu cap, des del punt de vista femení. Sorprèn com va acabar sent de masclista i tradicional la suposada revolució comunista. (8)

Elizabeth (Shekhar Kapur, Regne Unit 1998 (Filmin))

Emfàtica, luxosa i força anticatòlica biografia dels primers anys de regnat de la primera Isabel anglesa. Val sobretot com a descobriment de la gran Cate Blanchett. (7) 

Le otto montagne (Felix Van Groeningen & Charlotte Vandermeersch, Itàlia 2022 (Cinemes Girona))

Adaptació de la novel·la de Paolo Cognetti amb una veu en off pomposa i un to una mica «new age». Inexplicable format de pantalla que fa disminuir la grandesa dels paisatges alpins. (6) 

Spin Me Round (Jeff Baena, USA 2022 (Movistar+))

Un grup d’encarregats de restaurants de menjar ràpid italià són convidats a fer un curs a la toscana. O la visió americana d’Europa com a terra de petons a les galtes i orgies decadents. Catàstrofe in crescendo on sap greu trobar-hi Alison Brie i Aubrey Plaza. (4)

The Whale (Darren Aronofsky, USA 2022 (Movistar+))

Tortura emocional que put a obra de teatre manipuladora. Trastorns alimentaris, homosexualitat, fanatisme religiós, adolescents problemàtics. No hi falta res. (5)

Extraña forma de vida (Pedro Almodóvar, Espanya 2023 (Verdi))

Exercici d’estil en clau de western que es fa curt (perquè ho és) i mereixeria haver-hi esmerçat una mica més de temps. Molt bé Ethan Hawke i la banda sonora d’Alberto Iglesias. (7)

La bataille de Solferino (Justine Triet, França 2013 (Filmin))

La guanyadora de Cannes d’enguany firma una d’aquestes comèdies d’ara on els actors improvisen a cor que vols, aquí barrejada amb imatges documentals de la victòria de François Hollande el 2012. M’ha semblat una pèrdua de temps. (5)