Últimes notícies (4)

Les pel·lícules de la sèrie Missió: Impossible no defrauden mai i aquesta Sentència mortal (part 1) n’és l’exemple definitiu. Tom Cruise, amb la seixantena acabada d’estrenar, hi és tan implicat com sempre i al seu voltant una colla de senyores —Hayley Atwell, Rebecca Ferguson, Vanessa Kirby, Pom Klementieff…— ben interessantotes. La trama és un disbarat, una excusa per acumular tantes escenes d’acció com es vulgui; de fet, han dividit el títol en dues parts, però en podria constar de tres o de quinze fàcilment, ja que la saga té en el fons ànima de fulletó. Aquestes escenes, això sí, són irresistibles, trepidants i, malgrat el seu perill implícit, d’allò més divertides: el millor cinema d’acció que es pot veure actualment a la gran pantalla.

I tanmateix, després de reveure la primera Missió: impossible, la de 1996 de Brian de Palma, que dura una hora menys i funciona encara a la perfecció, em pregunto si és absolutament necessari que les diversions actuals siguin tan i tan llargues. Esclar que de llargàries injustificades se n’ha pecat sempre, vegeu si no Forrest Gump —sí, no me l’havia mirada fins fa dos dies— que es demora 142 minuts en explicar la història d’aquest babau de bon cor. El film va tenir molta sortida en el seu dia, encara que tingui un rerefons ple d’aforismes de baratillo. A més, les imatges del personatge interaccionant amb grans figures de la història han envellit pèssimament i produeixen una mica de vergonya aliena. 

També Topsy-Turvy de Mike Leigh —la crònica de com Sir Arthur Sullivan i W. S. Gilbert van crear l’opereta El Mikado— llueix 160 minuts imponents; però el que per alguns pot semblar una prolixitat desmesurada, per l’aficionat al teatre musical serà un apassionant retrat d’època ple d’amor pel detall i amb la solvència a la que ens té acostumats el cinema històric britànic.