Good Omens 2 (Amazon)

Amb la novel·la original adaptada per Amazon l’any 2019 i en Terry Pratchett criant malves des del 2015, poc m’esperava que Good Omens preparés una segona temporada. Tot i que Gaiman i Pratchett tinguessin al cap una seqüela des dels anys 90, sembla que aquests nous episodis res hi tenen a veure i responen a la imaginació de l’únic autor supervivent. Una imaginació per cert no gaire esponerosa —sobretot si la comparem amb la primera temporada, tan farcida de personatges com de peripècies—, ja que enguany els capítols tenen una durada inferior i en molts casos contenen una història autoconclusiva independent que se’n du gran part del minutatge.

De fet el contingut argumental pròpiament dit d’aquesta temporada és força escàs: l’arcàngel Gabriel (John Hamm), aparentment amnèsic, busca refugi a la llibreria de l’àngel Aziraphale (Michael Sheen), qui amb l’ajuda del dimoni Crowley (David Tennant) el protegeix de les forces del cel i de l’infern que pretenen fer-se’l seu. L’àngel i el dimoni, a més a més, han d’aconseguir que la propietària del cafè del barri s’enamori de la mestressa de la botiga de discos del davant per raons que se’m van escapar —devia estar distret—, però que a la llarga no van semblar gaire importants.

La primera sèrie no és que fos per tirar coets, però ja es pot endevinar que aquesta segona m’ha produït més aviat indiferència. Apart dels protagonistes, repeteixen alguns altres actors de renom, com Derek Jacobi o Miranda Richardson (tot i que en diferent paper), però el principal al·licient de Good Omens 2 és contemplar la dinàmica cada vegada més homòfila entre Crowley i Aziraphale. David Tennant està innegablement brillant i John Hamm se’n surt molt bé fent cara de beneitó. Que, a més, ensenyi el cul és tot un plus.