Després de la poc lluïda Mosaic, el director Steven Soderbergh torna a la televisió amb Full Circle (Cercle tancat) segons un guió d’Ed Solomon que adapta el film d’Akira Kurosawa El cel i l’infern, adaptació al seu torn d’una novel·la d’Ed McBain. Amb tantes translacions difícilment quedarà gaire cosa del material original, probablement només la idea del segrest de la persona equivocada. La veritat és que el guió és una cosa molt enrevessada que té en el seu centre un ritual de vudú o de santeria que s’ha de celebrar a Washington Square a les 11:11 de la nit. Aquest insòlit punt de partida s’anirà embolicant més i més, tot implicant una dotzena bona de personatges de les més diverses procedències, des de les adinerades famílies de Manhattan fins a càndids delinqüents juvenils que treballen enganyats.
Potser és un símptoma de la falta d’idees noves que els guions actuals tendeixin a un excés de complicacions que faci difícil seguir-los. En el capítol dels dèficits hi ha també una colla de mafiosos massa tous i un desenllaç un xic decebedor (però era possible un final satisfactori després de posar tantes peces en joc?) Sigui com sigui, Full Circle capta la nostra atenció en tot moment, no sé si per la bona mà de Soderbergh o per un grapat d’actors força competent. Tenim el Timothy Olyphant de Deadwood i Justified, la Zazie Beetz d’Atlanta, CCH Pounder d’ER o The Shield i Dennis Quaid, que no requereix presentacions. L’únic punt negre del repartiment es la Claire Danes, una actriu que se’m fa difícil suportar. Amb tot la sèrie presenta prou punts originals com per merèixer l’ullada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada