Pòrtic, gener del 2023
El gironí Josep Sala i Cullell, professor d’institut a Noruega, després d’aquell assaig que va fer un cert rebombori sobre la Generació Tap, gira els ulls cap al nostre passat criminal a La mort misteriosa de Dolors Bernabeu sobre un cas que va ocupar la imaginació dels barcelonins durant uns quants mesos dels anys 1925 i 1926. Dolors era una atractiva jove de setze anys que es movia en els ambients de la prostitució i la petita delinqüència pels barris de la part baixa de la Rambla. La nit del divendres 21 d’agost de 1925 va caure des de les altures d’un edifici del passatge d’Escudellers i va morir poc després. Malgrat l’aparició d’una nota de suïcidi en el seu dormitori, res no semblava motivar aquesta fatal decisió. Una ferida a l’esquena que es va trobar en fer l’autòpsia fou el detall concloent que va fer sospitar d’ulteriors motivacions.
A partir d’aquell moment tota la premsa barcelonina (i alguna de forastera) va començar a fer volar conjectures, cada vegada més agosarades, i les pàgines que s’ocupaven de la mort de la noia esdevingueren les més buscades pels lectors. Sala i Cullell ha fet una feina conscienciosa i molt ben estructurada «pentinant» els diaris de l’època per oferir una exposició del cas d’una gran claredat informativa i un interès que no defalleix en cap moment. S’ha pres a més la molèstia de traduir al català els textos originals en castellà o en francès per aconseguir així una major coherència en el llenguatge. Malauradament no s’ha pogut basar en els arxius judicials, atesa la tradició espanyola de destruir els testimonis del passat, no fos cas que es revelessin els pecats d’algun avantpassat.
La mort misteriosa de Dolors Bernabeu constituirà una agradable sorpresa pels consumidors habituals de true crimes televisius a la manera de Netflix. El lector no trobarà aquí ni redundàncies emfàtiques ni digressions en via morta, sinó un desenvolupament molt ben travat fins arribar a una solució del cas prou plausible. I pel camí s’assabentarà del clima social i polític a la Barcelona del pistolerisme, de les reivindicacions obreres i de la dictadura de Primo de Rivera. Molt millor sempre una crònica ben escrita que una novel·la històrica rutinària, on vas a parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada