Aquesta breu sinopsi no dona idea de les moltes coses que succeeixen als sis capítols d’El otro lado, no totes ben integrades en la trama. Hi surten un munt de parapsicòlegs, mèdiums i espiritistes (potser més dels que caldria), tot i que la sèrie no té clar si els vol denunciar per falsaris o bé creu que efectivament tenen poders. Hi ha un fet traumàtic del passat que té a veure amb una antiga mentida i que, en ser confessada per Nacho vint anys més tard, se suposa que tothom ho troba admirable i fins i tot heroic. En les reaccions a aquesta confessió s’intenta fer una sàtira de com funcionen les xarxes socials, però es mostren uns mecanismes tan simplistes que no acaben de resultar creïbles. Hi ha també una petita intriga amorosa que no porta enlloc i un intent de suïcidi que li ve gran a la sèrie. O almenys li ve gran a Berto Romero, un actor insuficient que pot funcionar en comèdia, però que no m’he cregut en els moments dramàtics.
Queden els fenòmens inexplicables, mitjanament inquietants, rarament terrorífics, que tenen la gràcia de succeir en un modest pis barceloní d’allò més prosaic. En quant a la part humorística se’n responsabilitza en gran mesura Andreu Buenafuente, que actua com a mentor difunt del protagonista. La seva forma de procedir —masclista, racista, homòfoba, classista—, reflex d’un comportament ara inadmissible, proporciona els moments més divertits i salvables d’aquest El otro lado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada