Robinson Crusoe

Alexander Selkirk fou un mariner escocès que treballà un temps a la galera Cinque Ports sota les ordres del corsari William Stradling en les seves expedicions pels Mars del Sud. L’octubre de 1704 la Cinque Ports va fondejar a una de les illes desertes de l’arxipèlag de Juan Fernández, a 600 quilòmetres de les costes xilenes, amb la intenció de proveir-se d’aigua fresca i queviures. Selkirk, que devia de ser una mica aprensiu, va començar a manifestar la seva desconfiança sobre l’adequació de la galera en la qual viatjaven i proposà a alguns dels seus col·legues que desertessin amb ell, tot confiant que aviat passaria un altre vaixell a recollir-los. No va aconseguir convèncer ningú, però el capità Stradling li concedí el seu desig i l’abandonà a l’illa abans que el pobre Selkirk tingués temps d’adonar-se de la bestiesa que acabava de cometre. Les seves profecies finalment s’acompliren quan la Cinque Ports naufragà davant de les costes de l’actual Colòmbia. Stradling i altres membres de la tripulació foren fets presoners pels espanyols, que estaven en guerra amb els britànics, i acabaren engarjolats a Lima.

Selkirk —que disposava només d’un mosquetó, pólvora, eines de fuster, un ganivet, una Bíblia i una mica de roba— al principi no gosà apartar-se de la platja, per por a les bèsties ferotges que poguessin viure al bosc. La dieta exclusiva de marisc i l’aparició d’una munió de lleons marins en zel empenyeren Alexander cap a l’interior de l’illa, on va descobrir cabres salvatges (introduïdes per mariners anteriors) que li proporcionaren llet i carn, així com algunes verdures i arrels comestibles. Amb el pas del temps Selkirk va demostrar ser un home de recursos, capaç de construir-se dues barraques, de fer-se vestits de pell de cabra cosits amb un clau convertit en agulla o d’aconseguir un nou ganivet a partir dels cércols d’una bóta embarrancada a la platja.

Alexander Selkirk fou rescatat l’u de febrer de 1709 per la nau corsària Duke, vella associada del capità Stradling. El mariner havia passat quatre anys i quatre mesos sobrevivint penosament sense cap companyia humana, consolat només per la lectura de la Bíblia. En tornar a la civilització la seva inusual experiència fou àmpliament difosa gràcies a una entrevista que li va fer el periodista Richard Steele. I si a algú aquesta aventura li sona coneguda, no cal que busqui gaire lluny, perquè amb tota seguretat Selkirk fou l’inspirador del “Robinson Crusoe” de 1719, encara que Daniel Defoe es prengué la llibertat d’afegir-hi alguns caníbals per introduir color local.

Estàtua de Selkirk al seu poble natal

En el temps de l’estada de Selkirk l’arxipèlag de Juan Fernández era deshabitat; les seves tres illes —Más a Tierra, Más Afuera i Santa Clara— s’utilitzaven puntualment com a refugi pels pirates. L’illa més gran (i on Selkirk havia passat una llarga temporada), Más a Tierra, funcionà com a colònia penitenciària entre els segles XVIII i XIX. A principis de 1840 els presos van amotinar-se i assassinaren els seus escarcellers per fugir cap al continent on foren degudament capturats i executats. Les illes han continuat habitades fins l’actualitat amb una població de sis-centes persones i escaig.

L’any 1966, amb la intenció de fomentar el turisme, el govern xilè va rebatejar Más a Tierra com a illa de Robinson Crusoe i Más Afuera com a illa d’Alejandro Selkirk, malgrat el fet que possiblement l’escocès mai no hi va posar els peus. Diverses expedicions arqueològiques han descobert rastres de l’exili forçat de Selkirk. Per fortuna ningú no ha pensat encara a muntar un parc temàtic entorn de la figura de Robinson Crusoe.