dimarts, 21 de gener del 2014

El barri dibuixat

Un dels regals que m’ha dut el Nadal és el llibre “Redescobrint l’Eixample” de l’il·lustrador i dibuixant de còmics Sagar Forniés (Osca, 1974). Pertany a la col·lecció “Carnet de Voyage”, que edita l’Ajuntament de Barcelona, la qual s’ocupa de presentar visions personals i molt gràfiques dels barris de la ciutat encarregades a artistes diversos. L’elecció de l’Eixample té sentit, perquè és el barri on hi he viscut tota la vida (a l’Esquerra i a la Dreta, al Fort Pienc i la Sagrada Família…) En general els racons retratats són bastant previsibles, encara que s’evita l’estètica “postal” i s’intenta donar una visió més viscuda, molt a peu de carrer. El treball de Sagar m’ha semblat molt convincent, amb un traç molt fidel a la realitat i a la vegada molt fresc.


Aquesta aptitud pel retrat ràpid del natural sempre m’ha semblat envejable (crec que a l’imperi del gerundi anglès en diuen “sketching”) i em pregunto si podria aprendre’n ara que tinc més temps lliure. Diu Sagar:

"Hace unos años, un documental de la tele, confirmo una idea a la que le estaba dando vueltas hacia un tiempo. Dibujar en vacaciones las cosas que veias ayudaban a que las recordaras mucho mejor que haciéndoles fotos. Después esos lugares que dibujaba pasaron a ser una especie de trofeos. Mientras, en compensación cada vez saco menos la camara de fotos (creo que pesa mucho)".

M’expliquen que la majoria dels meus col·legues prejubilats s’han comprat una càmera de fotos bona i s’han apuntat a un curs de fotografia; però me n’adono que jo sóc dels que cada dia fa menys fotos. Educat en la cultura de l’esforç, no estaria malament que comencés a fer les fotos a mà, artesanalment i amb tota la paciència del món. Seria una bona manera de redescobrir la ciutat i d’evitar qualsevol temptació de dedicar-me a les facilitats del “selfie”.


16 comentaris:

  1. Són molt bones aquestes il·lustracions! I tu anima't a fer un retrat literari del que veus... com més o menys vas fent de manera cal·lidoscòpia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són bones, Galde. Tanta proficiència m'està corglaçant.

      Elimina
  2. Em veig incapaç de reproduir una escena barcelonina amb aquesta qualitat ni tan sols amb una càmera de fotos. M'encanten aquestes il·lustracions, molt fàcils d'ubicar a l'Eixample barcelonina. Quina traça que tenen alguns. Si te'n surts igual, deixa't estar de fotografia i dedica't a això ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria, Xexu. Ens hi posem, a veure qui guanya?

      Elimina
  3. molt bones les il·lustracions, t'han regalat una joia aquest nadal. A Sabadell hi havia un farmacèutic que va dibuixar totes les places de la ciutat,(va ser el meu mestre de dibuix a plumllla) ho va fer a plumilla amb tinta xinesa, però era excessivament acadèmic. L'estil aparentment retro de Sagar m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, tota la col·lecció crec que està molt bé i en general els altres dibuixants estan a un nivell similar.

      Elimina
  4. Tot és pot aprendre però requereix moltes hores i molta voluntat i amb els anys tot costa més, sobretot les coses noves. Un altre tema és que hi ha privilegiats que neixen amb un do per a alguna cosa. El dibuix realista s'ha bandejat molt de l'ensenyament però en temps pretèrits hi havia un nivell molt més alt en general, en aquesta matèria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, com ara hi ha gent per a tot, sembla que tot retorna: l'any passat hi va haver unes jornades de sketching força concorregudes.

      Elimina
  5. Si dibuixar fixa, el Sagar excel·leix per la plèiade de badocs que passeja pel seu Eixample.
    Si vols et puc adreçar a un xalet dels Vosgues on fan estades d'aprenentatge d'"sketching", de carnets d'esbossos.
    Valéry, un home polifacètic i ben exacte, també afeccionat a prendre apunts (dibuixar ensenya a passar de l'"informat" al format.), va arribar a la conclusió que els tres millors exercicis, tal vegada els únics, per a una ment intel·ligent són: composar versos, cultivar les matemàtiques i dibuixar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot donant-li la raó a Valery, crec que el més viable és el dibuix. No em veig ja confegint versos i rimes.

      Elimina
  6. Estic d'acord amb tu. A mà, amb paciència, mirant de reproduir l'essència, sense la golafreria d'empassar imatges i més imatges que acaben no sent digerides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'exercici de la paciència, Enric, requerirà intimitat. No em veig fent-ho en públic.

      Elimina
  7. si t'hi poses i hi tens persistència, molta, segur que n'aprendràs , no crec que el fet de tenir més anys ho faci més difícil més aviat al contrari la ment registra més matisos.., només dibuixar, dibuixar i dibuixar ..
    dibuixar és pensar, és mirar, és fotografiar, escriure.. sempre estem allà mateix..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, Lolita, que la meva eina són les paraules i és amb elles que he de fer els meus esbossos.

      Elimina
  8. De vegades jo també hi penso en dibuixar però de seguida se me'n va del cap. No deu ser important.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, potser ho diem per parlar, no gens seriosament.

      Elimina