Estampes pulleses: un problema de terminologia

Duomo di Bitonto

Qui viatja a Itàlia, fins i tot per primer cop en la vida, s’adona que aquí a les catedrals les solen anomenar «Duomo». «Duomo» per excel·lència (i antonomàsia) és el de Milà, però també els de Florència, Siena i Pisa, a la Toscana, entre molts d’altres. L’etimologia de la paraula està ben documentada i prové del «domus» llatí, que solia significar «casa» (com bé indica l’adjectiu «domèstic», encara en funcionament). Antigament la paraula llatina «casa» solia batejar els habitatges humils de tipus xabola i és aquest terme el que hem heretat per denominar els habitacles comuns, mentre que «domus» va quedar reservada pels edificis més nobles de la població i per extensió les cases de déu. Aquesta distinció també es troba a terres de llengua alemanya, on són ben coneguts casos de «Dom» com els de Colònia o Viena. Més discutible seria que les paraules que identifiquen les cúpules en francès (dôme) i en anglès (dome) tinguin el mateix origen etimològic i ho penso deixar així.

Porta de la catedral de Trani

Tanmateix els dubtes sorgeixen quan et trobes en una ciutat on hi ha tant «Duomo» com «Cattedrale» (ens va passar a Molfetta, per exemple). Almenys aquí l’etimologia és molt més clara, ja que la paraula «catedral» ve de «catedra» (cadira) i es relaciona amb la seva preeminència com a església central d’una diòcesi. Llavors podríem dir que les catedrals són les esglésies més importants d’una població, per tant, totes les catedrals són «duomo». El contrari no és cert: hi ha «duomo» que no són catedrals, com el de Monza, que no és seu episcopal. Cada dia menys, és cert, perquè els van convertint tots lentament en concatedrals.

Catedral de Trani

De casos particulars en trobarem un munt, com el ja citat de Molfetta, que compta amb el magnífic «duomo» tradicional de San Corrado i amb una catedral horrorosament neoclàssica. A Ragusa (Sicília), el «duomo» es troba a la zona d’Ibla, mentre que la catedral domina els barris nous. A Bologna, la catedral no és el seu edifici religiós principal, que ha de rendir-se al poder de San Petronio. A Brescia els contigus «duomo vecchio» i «duomo novo» comparteixen la categoria de concatedral; mentre que a Taranto també s’hi troba tant una catedral com una concatedral. Potser el cas més conegut d’església que evita igualment els títols (merescuts) de «duomo» i de «catedral» és la basílica de Sant Marc a Venècia.

Catedral antiga de Molfetta

En el fons, i també a la superfície, tot això són bizantinismes que no poden dissimular com són d’espaterrants aquestes construccions religioses pulleses. Hi tornaré més d’una vegada en properes cròniques. De moment, atingueu-vos al material visual.