Sí!

Tot just ahir em varen assabentar que The Magnetic Fields, el que vol dir Stephin Merritt, treu nou disc el proper 3 de març sota l’ègida de Nonesuch. Els fidels ja sabeu la flaca que gasto amb aquest home i el seu quíntuple àlbum intitulat «50 Song Memoir» promet esdevenir un seriós competidor del magistral «69 Love Songs», tant per volum com per audàcia conceptual. Aquí la idea motora consisteix en escriure una cançó per cadascun dels anys de vida d’en Merritt. El tast que ens ofereix la casa editora és absolutament encisador. Amb tota seguretat escriuré sobre l’àlbum quan sigui presentat en societat. De moment us deixo amb «No», la baula de la biografia de Merritt que correspon a l’any 1974: una declaració de principis d’allò més escèptica, o la declaració d’amor que espero de tots els meus pretendents més descreguts.

No

Hi ha un home als cels que té cura de tu?
Hi ha un lloc on van a parar els difunts estimats?
Hi ha una font de saviesa que et donarà suport durant les dificultats?
Hi haurà pau en el nostre temps?
    No.

Coneixíem Karmu, un curandero —el Crist negre, es feia dir—
que feia la imposició de mans pertot arreu
Guaria refredats i càncers, i ressuscitava els morts?
Refusava donatius?
    No.

El meu amic Scott afirma que hi ha platets voladors
amagats dins de la Lluna
I llavors hi ha Karl, comunista amb carnet
perquè la revolució arribarà «aviat»
I Carolyn creu en fades
I Gabrielle creu en fantasmes
Yeshe creu en la reencarnació
I David, en els visitants celestials

Ma mare creu que aquest univers físic
és un gran espectacle hologràfic
I diu que algun dia la ciència li donarà la raó
En té la mera ombra d’una prova?
    No.