Un món de metros: Taixkent (2)

Passatgers sorpresos de veure un fotògraf en acció

Finalment, i contra el que havíem llegit, va ser possible fer fotos al metro de Tashkent: sembla que ja no el consideren objectiu militar estratègic. De fet, moltes de les altres advertències que ens havien fet —que caldria declarar els diners que portàvem a la duana, que els policies fronterers requisaven tots els medicaments sense recepta, que calia acreditar documentalment tots els hotels on ens havíem allotjat— van resultar igualment infundades. Es diria que Uzbekistan vol rebaixar les seves mesures més repressives per afavorir el turisme.

Portes de seguretat d'un metre de gruix que protegeixen d'un hipotètic atac nuclear

Precisament avui he confirmat en un reportatge a "The Guardian" (d'on provenen les fotos d'Amos Chapple que il·lustren l'apunt) que el veto fotogràfic va ser eliminat en data tan recent com el juny d'enguany. De manera que no us estranyi que el metro de Tashkent esdevingui aviat "trending topic" a Instagram.

Pel que vaig observar, l'entrada de les estacions no pot ser més discreta i dissimula molt bé l'opulència que ens espera als subterranis. Per accedir-hi cal comprar una fitxa circular de plàstic que val poc menys d'un euro. Els mapes de la xarxa són inexistents i per orientar-se convenientment cal tenir alguna noció de l'alfabet ciríl·lic.

Els combois es noten antiquats i deuen ser els mateixos de quan van inaugurar les línies. Cal consignar que quan entres a un vagó tots els adolescents s'alcen com un sol home per cedir-te el seient i que les mares piquen el crostó dels seus fills més petits perquè facin el mateix. Es tracta per descomptat de respecte a l'edat provecta, no pas de submissió al potencial econòmic del "guiri".

Però qui s'aventura tan avall en estacions d'andana única i ambidextra és sobretot pel deliri decoratiu que caracteritza aquesta xarxa. No ho vaig poder verificar en primera persona, però diria que cada parada disposa del seu particular codi ornamental. La més famosa de totes és potser "Kosmonavtlar", de blaus predominants, i dedicada als grans herois de l'espai soviètic.

Joves mirant el mòbil a "Kosmonavtlar" (foto d'Allau)

Un altar per l'astronauta Tereshkova

Però, pensem el que pensem en relació a una estètica que es veu obligada a combinar el realisme socialista amb la manca de representació de la natura, pròpia de l'Islam, els "baixos" de Tashkent són una autèntica cova del tresor.

Basques, madrilenya i catalans fent-se fotos (foto d'Allau)