La vida manual d’ús: CAPÍTOL XXII. Vestíbul, 1

Laurel & Hardy a Ulverston

A l’espaiós vestíbul, al fons a l’esquerra hi ha una porta que duu als cellers i a la dreta, l’inici de l’escala. Enmig el forat de l’ascensor. A la porta de ferro hi ha penjat un rètol «ASCENSOR MOMENTÀNIAMENT FORA DE SERVEI»

Una dona està estudiant la llista dels habitants de la finca. Té a la mà dreta un fotografia d’un home en redingot negre. Ella és la novel·lista americana Ursula Sobieski [els Sobieski són una família de la noblesa polonesa que ha donat diversos monarques al país; també és una marca de vodka]. L’home del retrat és James Sherwood, víctima d’una famosa estafa sobre la qual està escrivint la senyora Sobieski. Precisament ha vingut a l’edifici a la recerca d’algunes dades que li calen per concloure la tasca.

James Sherwood —homònim amb el bosc on operava Robin Hood— nasqué a Ulverston (Lancashire) l’any 1833. Aquest fet és el més antic consignat a les «Referències cronològiques» que hi ha al final de la novel·la. No gens casualment en aquest poble d’Ulverston nasqué el còmic Stan Laurel, del qual existeix un museu compartit amb el seu col·lega Oliver Hardy. Sherwood emigrà molt jove i esdevingué farmacèutic a Boston. La invenció al començament dels anys setanta d’uns caramels per a la tos fets a base de gingebre el convertiren en un home immensament ric.

Aquesta descomunal fortuna no va poder evitar que continués patint una neurastènia persistent que el sumia en la postració i la letargia. Però si que li permeté entretenir-se a la recerca dels unica. Un unicum, com ja deixa entendre el seu nom, és un objecte del qual només existeix un exemplar, bé perquè només se n’ha fabricat un, com el Legouix-Vavassor Alsatia guanyador del Gran Premi d’Amsterdam l’any 1913, bé perquè només se’n coneix un, com el tenrec Dasogale fontoynanti exhibit aal Museu d’Història Natural de París, bé perquè ha participat en algun fet històric, com els guants de Rita Hayworth a Gilda.

A la vida real no he trobat el cotxe guanyador, però Isidore Legouix (1834 - 1916) fou un compositor francès, que escrigué entre moltes altres l’òpera-bufa Malborough s’en va-t-en guerre (o sigui Mambrú se’n va a la guerra) en col·laboració amb Georges Bizet, Léo Delibes i Émile Jonas. Una vavassorie era en dret francès medieval el feu d’un vavasseur, és a dir vassall d’un senyor que era també vassall. Veig que el Dasogale fontoynanti és sinònim del Setifer setosus, o sigui el Tenrec espinós gros de Madagascar, que de cap manera està en perill d’extinció.

La novel·la també cita com a unicum el monstruós octobaix, que exigeix dos instrumentistes per tocar-lo, un d’ells enfilat en un tamboret. Possiblement quan es va escriure el text només existia l’octobaix del Musée de la Musique de Paris, però en l’actualitat n’hi ha un parell en mans privades, un altre al Musical Instrument Museum de Phoenix i encara un que és propietat de la Montreal Symphony Orchestra. Tot i que Berlioz va escriure molt favorablement sobre l’instrument, l’única peça clàssica que el fa servir és la Messe Solennelle de Sainte-Cécile de Charles Gounod. 

Una altra categoria de peces úniques seria la de les relíquies relacionades amb la Passió de Crist: els fragments de la Santa Creu, la Llança de Longí, els Tres Daus que van fer servir els soldats per jugar-se la Túnica de Crist, l’Esponja amarada de vinagre, les Espines de la Corona… Totes elles localitzades en diverses esglésies d’Europa i el Pròxim Orient (però cap a la Península Ibèrica), amb l’excepció de la més famosa de totes, el Vas en el qual Josep d’Arimatea havia dipositat la Sang de Crist, que havia esdevingut el tresor més buscat.

Quan arribaren a orelles de James Sherwood notícies sobre el possible parador del Vas, no dubtà ni un moment a posar tots els seus recursos en la recerca de la Relíquia. Se’n seguiren una sèrie d’aventures de documentalisme detectivesc prou sucoses tot i que malaguanyades, dignes però de ser novel·lades, com és la intenció d’Ursula Sobieski. El motiu de la visita a l’immoble és fàcil d’explicar, ja que James Sherwood fou el besoncle de Bartlebooth, o sigui l’oncle de la seva mare, i fou Bartlebooth qui va heretar la biblioteca del farmacèutic, precisament la que la novel·lista vol consultar.