Jury Duty (Amazon)

Jury Duty pertany a aquest creixent gènere de programes de televisió que juguen a la fina línia que separa la ficció de la realitat. El protagonitza un tal Ronald Gladden, un xicot a qui han convençut per participar en un documental que mostrarà en primera persona el funcionament d’un jurat popular. El que Ronald ignora és que tant els altres membres del jurat com la resta dels que intervenen en el judici són actors i que la causa en litigi —un cas risible d’un estoc de roba malmès pels excrements d’un empleat suposadament drogat— és igualment un invent.

Els guionistes introdueixen a la trama tota mena de girs absurds que pretenen fer riure, però que comprometen la credibilitat dels procediments. Afortunadament pels creadors de la sèrie en Ronald és un noi bonàs i conciliador que es pren tots els contratemps amb esportivitat sense sospitar la trampa que li han parat. Perquè Jury Duty funcioni com una seda es requereix un gran esforç logístic (que es revelarà a l’últim capítol) així com un grapat d’actors no gaire coneguts. L’única excepció és James Marsden que fa d’ell mateix, com a membre del jurat substitut, i que es comporta amb la trempada arrogància que se suposa que han d’exhibir les estrelles de Hollywood. 

Jury Duty no m’ha fet riure tant com a alguns membres del jurat dels Emmy, i tampoc estic segur que digui res particularment revelador sobre la natura humana. El repte organitzatiu que ha implicat tirar endavant el programa no crec que quedi justificat pels resultats.