Per enriquir el context de la sèrie, Lena i Niko són fills de la burgesia, mentre que Igor i la cambrera Malwina pertanyen a la classe obrera; a més, Lena té un trastorn de l’espectre autista, Niko és bastant gai (però no ho sap) i la mare d’ell està motivada per demanar el divorci. Tots aquest elements fan que la narració no caigui en el pur escapisme i presenti uns personatges amb suficient gruix dramàtic, fins i tot si l’excusa de la gravació del vídeo acaba estirant-se més del que calia. Tenint en compte que a Polònia hi ha demarcacions que orgullosament es declaren lliures de població LGTB+, benvinguda sigui una sèrie que presenta nudistes, drogues recreatives i heterodoxos sexuals amb una pàtina de normalitat.
Tore (sis capítols de mitja hora, també a Netflix) és una sèrie sueca escrita i protagonitzada per William Spetz. Tore és un immadur jove de 27 anys que acaba de perdre el pare en un accident i sembla resistir-se a reconèixer el fet: continua treballant a la funerària, com si no hagués passat res. Fins aquest moment ha viscut protegit i sembla que és encara verge; però la desaparició del pare l’aboca a experimentar amb les drogues i el sexe de forma totalment descontrolada. Mai s’explicita quin és el problema mental de Tore, però el que està clar és que sempre pren les pitjors decisions. Sorprenentment tothom té amb ell una paciència que no és mereix i li fa costat enlloc d’enviar-lo al psiquiatre. M’he vist incapaç de connectar amb aquest personatge, veritable perill públic tant per a ell com per qui l’envolta. He acabat la sèrie només perquè és curta i per curiositat de veure com acabava. Ni això ha pagat la pena.
I'm grateful for the clarity in your explanations.
ResponElimina