Es tracta d’una sèrie sobre traficants de drogues d’un barri del sud de Londres, una activitats i uns ambients que, per poc addictes que siguem, tots coneixem de cor. La majoria dels personatges són negres i en el cas dels que venen de Jamaica suposo que se’ls pot anomenar afroamericans. Apart de les activitats pròpies de l’ofici —extorsió, suborns, violència gratuïta, evasions carceràries, violacions de domicili— els i les traficants intenten dur una vida familiar com cal. Així, quan no estan delinquint, van a la reunió de pares de l’escola o porten la família a passejar pel centre comercial. No us podeu imaginar com és de difícil la seva conciliació laboral.
La sèrie està generalment ben actuada, té bons personatges i situacions interessants, tot i que el seu ritme és bastant irregular. Te la volen vendre com la resposta britànica a The Wire, però la comparació li ve ampla: no té ni la mateixa ambició ni la mateixa amplitud de focus, ja que aquí només es parla d’un costat de la llei.
Jo de Top Boy només he vist la primera, la tercera, segons com t’ho miris, la de 2019 (quin embolic!) Confirmo que no cal estar al cas dels episodis anteriors per entendre el que passa. De totes maneres crec que no seguiré mirant-la, perquè aquest tipus de negocis, per bé que t’ho presentin, no em motiva TANT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada