Traducció de Josep Alemany
Llibres del Periscopi, febrer del 2018
La feina del pare, llavors, era en una cambra fosca de Nova York. Anava cada dia a treballar a un cau sense finestres que va convertir en els seus dominis igual que el soterrani de la casa de Yorktown Heights. Era un mestre en l’art de revelar fotografies i en les tècniques de manipular-les: canvi de colors, modificacions, fotomuntatges i altres transmutacions de l’època anterior al Photoshop. «Fotografies trucades», en deia el pare. Sempre feia olor de fixador.
El pare tenia un talent especial per a la «subexposició», fent que zones fosques semblessin clares, i per a l’«emmascarament», amagant parts no desitjades de la imatge.
L’any 2004 la periodista feminista Susan Faludi rebé un missatge del seu pare Steven, del qual no havia tingut a penes contacte en l’últim quart de segle, on li comunicava que s’havia sotmès a una operació de reassignació de sexe i que a partir de llavors l’hauria d’anomenar Stefánie. Ran de la notícia Faludi va viatjar a Budapest, la ciutat natal del pare i a la qual havia tornat a viure en anys recents. A petició de la Stefánie va començar a recopilar informació per escriure la seva biografia, però aviat va adonar-se que el seu pare pretenia exercir un control total sobre el que es podia o no revelar. A partir d’aquesta experiència Faludi va escriure el fascinant llibre de memòries A la cambra fosca, prova fefaent que de vegades la vida t’ofereix històries més irresistibles que la millor ficció.
Ja el canvi de sexe patern, realitzat als 76 anys, presenta unes característiques peculiars que, em temo, no faran gaire favor al col·lectiu transgènere. Steven arrossega un historial de violència conjugal que, en primera instància, fou la causa del seu divorci i que de retruc provocà el seu retorn a Hongria. En convertir-se en dona a tots els efectes sembla voler fer tabula rasa i redimir-se dels actes reprovables que realitzà com a marit. Es diria que no la mou tant un sentiment profund de feminitat, com un propòsit d’adoptar els seus trets més superficials i tradicionals: el vestuari, les joies, el maquillatge, així com les mostres de cortesia que rep. Convindrà remarcar aquí que la professió de Steven Faludi havia sigut el retoc fotogràfic al servei dels grans setmanaris nord-americans, un fet que permet tantes interpretacions metafòriques, que sembla fruit de la invenció d’un novel·lista.
Però més enllà de les consideracions transsexuals, A la cambra fosca és també un intel·ligent estudi sobre la identitat en general. De forma molt palesa ho és sobre la identitat jueva, ja que el pare, nascut com a membre del poble hebreu, ha anat ocultant o exhibint aquesta condició a conveniència segons les circumstàncies de la seva vida. Un dels objectius de la investigació de la filla és descobrir com el jove Steven, junt amb els seus pares, va ser capaç de sobreviure la Segona Guerra Mundial, on la majoria dels jueus hongaresos van perdre la vida. Però Stefánie sembla voler treure importància d’aquest extermini, igual que refusa adonar-se de les mostres d’antisemitisme que exhibeixen els seus compatriotes en ple segle XXI.
I després del sexe i la religió tenim encara una tercera capa identitària en la idea de nació, una construcció cultural comuna a tots els pobles de la Terra, que en el cas hongarès ofereix característiques més artificials que la mitjana. Superades la dissolució de l’Imperi Austro-Hongarès, l’ocupació nazi i la subjugació soviètica, la nova Hongria democràtica fomenta les seves arrels catòliques i les amara de fonamentalisme racista i homòfob, un perillós viratge que no sembla afectar a la Stefánie, per a qui el sentit de la pàtria rau en les sopes picants i la pastisseria vienesa.
A la cambra fosca ofereix una investigació fascinant al llarg de la vida d’un home ple de contradiccions, el qual a través del que mostra i el que oculta ens ajuda a reflexionar sobre com construim les nostres pròpies identitats. Molt aconsellable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada